El curs va començar quan tornarem de l'estiu, un estiu molt divertit al costat de les meues amigues d'estiu. Va ser molt dur acostumar-se a la tornada.. vam començar, i la meua classe no va ser la mateixa que la de l'any anterior, sinó que tan sols conservava 4 antics amics de la classe de primer d'ESO. Vaig anar a una classe molt més gran que l'anterior, en aquesta erem 26 persones i en la de l'any passat erem només 12. Va ser una classe molt sorollosa, una anecdota de la classe va ser, que va eixir un avió volant ences per la finestra, o que algún company li va robar el "tamagoxi" a la profesora de matematiques.. imagineu-vos la situació allí dins! i a més a més, alguna professora no parava de plorar...
No es podia estar, en enguany canvie molt la meua actitud, ja no era atenta ni responsable, crec que és una època per la qual molta gent pasem, l'època en què no vols fer cas de ningú, inclús als teus pares, que ara em done compte que el feien tot pel meu bé.. vaig començar a no voler estudiar, i només volia estar amb l'ordinador. Em passava les vesprades davant de la pantalla i quasi mai estudiava prou com per a aprovar. Crec que influïsc molt eixa classe en què la major part era com jo, no li agradava estudiar. La primera evalució em van suspendre quatre assignatures: castellà, valencià, tecnologia i matemàtiques. Els meus pares es van disgustar molt, i em van castigar sense eixir fins a la pròxima avaluació, i em van tornar a suspendre eixes quatre assignatures, però ells no sabien que el problema no estava a eixir amb els meus amics, sinó que estava a casa, era internet.
Vaig seguir igual de rebel, i un dia mon mare em va prohibir l'ordinador, i ací es desencadene la guerra. Discutíem molt a causa d'això, i en ma casa hi havia molta tensió, gràcies a mi. Els meus pares treballaven a les vesprades, i jo mentres no estaven estava sempre en l'ordinador, quan ells arribaven intentava apagar-ho, però hi havia dies que ni ho aconseguia. Fins que un dia ma mare es porte el meu ordinador i no tenia accés a internet per cap part, encara que ho va fer tard, arribe juny i em van suspendre tres assignatures per a estiu : castellà, valencià i matemàtiques. Recorde que a l'estiu estudie tots els dies, i ma mare no em deixe eixir ni un. Quan arribe setembre, el meu professor Cristobal de Valencià, es quede impressionat pel gran treball que havia fet i pel gran canvi que havia fet en el meu l'estiu. No em podia creure que la meua força de voluntat cap als estudis hagueren crescut tant, i gràcies a eixe estiu castigada, estic on estic. M'he adonat que no era problema de la meua intel·ligència, sinó la meua força de voluntat. He arribat a saber per fi, que estudiar no és el que els pares volen perquè sí, sinó que és el nostre futur, i el que decidim fer de xicotets ens decidirà tota la resta de les nostres vides.
Cal destacar, el meu tutor, Toni, ell intentava portarme pel bón camí però, jo no posava res de la meua part.
Un día vam anar a fer una charrada sobre el sida, i jo vaig ser la que va parlar, em sentia molt orgullosa!
Deixant al marge les meues notes, afegint que va ser l'únic any desastrós, les meues amistats de l'any passat se'n van anar devilitant, i en eixe any m'ajunte més amb gent que.. tampoc li agradava molt estudiar, un factor més que afegir al meu comportament rebel. Ja no eixia amb les xiques de l'any passat, eixia amb les de l'actual classe, segon d'ESO. Ja no feia cap esport com l'any anterior, ja no anava a una acadèmia de repàs com l'any anterior.. en conclusió la meua vida se cenyia a estar en ma casa estudiant molt poc i estant davant de l'ordinador. Els divendres eixia quan ma mare em deixava, i quan no avegades una amiga venia a ma casa, però ho recorde com un curs desastrós. També vaig tindre alguns problemes amb amigues, i també amb alguna professora, ja no recorde el seu nom, però vam tindre els nostres més i els nostres menys, però sobretot nostres menys. Recorde que en classe sempre estava amb Adriá, a què no li agradava res estudiar, però quan estudiava, treia molt bones notes, en conclusió, s'assemblava a mi. Des de llavors tenim una gran amistat, i recordem eixe any rient-nos de les nostres favades i quintades que planejàvem junts. Des d'enguany no he tornat a deixar d'estudiar un examen, perquè se l'important que és, i al començar el nou curs, deixe a les meues amigues del curs de segon, i em vaig centrar, però no dic res més,que no vull avançar esdeveniments.
En aquest any uns cientifics van descobrir, un planeta molt paregut a la terra! de veritat, molt interesant!
Continuarà! ^^
No hay comentarios:
Publicar un comentario