CRONICA PRIMER D'ESO

Començaré pel principi, setembre del 2005, començava el curs 2005/2006 el primer dia de classe, després d'haver-hi passant un bon estiu tocava treballar, però hi havia alguna cosa que em motivava, era el saber com seria l'institut. Ho recorde com si fóra ahir, i això que han passat 5 anys...tan sols amb 11 anys m'havia d'enfrontar a un entorn nou, a gent nova, deixar arrere a la mateixa classe que havíem tingut durant 7 anys, per a anar a classe amb gent d'altres col·legis, professors diferents dels coneguts durant anys.. i una manera més madura per a tots nosaltres que veníem de ser els reis en el col·legi, després del nostre any de lideres en 6t.

Recorde que la presentació de l'institut començava a les 10.30 encara que tots els amics vam quedar a les 9 a la plaçeta que esta davant de ma casa.


Vaig arribar a l'institut prou espantada, perquè m'espanta la novetat. Recorde que entrem directament a mirar les anhelades llistes, per a veure que companys coneguts ens havia tocat, i jo tan sols aniria amb 2 antigues amigues. Em vaig posar molt trista perquè no volia deixar arrere les meues companyes. Entrant al col·legi, vaig veure a Rosanna, la qual ara és molt bona amiga mia, estava sola perquè vènia de València i no coneixia a ningú, jo i una amiga més l'ajudarem a integrar-se. Van anar passant els dies, i l'amistat amb les companyes noves va anar millorant, se va anar fent més fort, i vaig arribar a tindre una millor amiga no coneguda del col·legi, sinó de l'institut. Em vaig fer molt amiga de Paula, Patricia, Noemi.. i també dels xics com Angel o Gustavo.. en conclusió, dia a dia vaig anar pensant que l'institut no estava tan malament, i que gràcies a ell vaig ver noves amistats.

Durant la semana vam anar introduint-nos en aquest món nou, tots els professors ens contaven quisn eren els percetatges de la nota, els llibres que teniem que llegir, tipus de llibretes..



En quant als professors, costa deixar el coneixement del medi per a arribar a ciències naturals.. tindre un professor per a cada assignatura, no com abans que era un únic professor, per a mates, castellà, valencià, coneixement del medi.. Recorde a Mari Cruz, la meua primera tutora que va cuidar molt bé de nosaltres. També haver d'adaptar-te a nous horaris, ja no anaves a la vesprada com els xiquets menuts, sinó que sàlies a les 2 com els majors.El lloc del patí va ser decisiu. Nosaltres, vam anar el primer día a l'estatua, i desde aquell día no ens em tornat a moure'ns d'eixe lloc. Els xics en primer no estaven amb les xiques, sinó que anaven sempre a jugar a fútbol, encara que aixo va cambiar amb els anys. Durant el curs la majoria d'assignatures me van anar bé però les matemàtiques i l'angles em van costar un poc, però així i tot, vaig aconseguir traure-les totes al juny. Durant este curs eixia molts dies a donar voltes, anava amb Paula Andreu, i molts dies anàvem a l'institut a la vesprada per a anar a la cantina. Resulta estrany que en el nostre temps lliure, volguérem tornar a l'insitut. Enguany vaig estar practicant natació, encara que a l'estiu ho vaig deixar.
La madalena d'aquest any va ser diferent, vaig començar a eixir un poquet amb les amigues i ja no molt amb els meus pares, que se van posar molt tristos, encara que a la madalena si que vaig putjar amb ells.

El curs acabava i recorde que tots els de la classe vam prometre que ens veuríem, encara que no va ser així després cada un va fer els seus plans. Amb la que més em veia a l'estiu era amb Paula, perquè les dos anàvem a Benicàssim. Un dels fets més importants en enguany va ser la mort de l'exdictador August Pinochet o la victòria de l'Itàlia en el mundial de futbol 2006, i per a mi concretament em va impresionar la mort de Rocio Jurado.





Els meus companys, van anar a l'excursió de l'Alarcó, però a mi no em van deixar anar-hi, perque en la segona evaluació no vaig traure angles. Tots diuen que va ser molt bonica, i sempre m'arrepentire de no haver anat. A l'excursió de Portaventura si que vaig anar, i va ser molt però molt divertida, vaig montar a tot, encara que habien moltes coles, però feia un día magnific, estabe tot molt be i en la classe vaig pasar un día divertidisim, l'unic que no em va agradar va ser que vam tornar a les 7, jo volia fins a les 12!



Per a acabar recordaré l'ultime dia de classe, quan era més xicoteta m'encantaven, sempre anàvem a la festa del col·legi i ens el passàvem molt bé, ballàvem, ens réiem, véiem el xic que ens agradava.. era un nit magica, coneixiem als que l'any seguent, serien els xicotets, i sabiem que anaven a pasar per tot allo que nosaltres habien viscut en aquets any. Encara que ara això canvia, perquè ja mai anem a la festa. No sabria jo, que al començar el següent curs, canviària tant la meua vida. Continuaré amb la crònica de Segon d'ESO.