ESTIU, ESTIU, ESTIU!

Ens despedim fins una altra vegada bloc!

estiuuuuuuuuuuu 2010!

EL MODERNISME

MIREU-LA EN PANTALLA COMPLETA, PERQUE SINÓ NO ES VEU TOT EL TEXT! GRACIES :)

tema : Burka

he trobat aquest article a internet, i creec que apart de tindre molta raó es molt interessant per a que tots el conegueu, perfavor proveu a llegir-lo, i ja me direu!

El progressisme barat i fastigós ja es posa les piles aquests dies. Entre la nena de Pozuelo de Alarcón (Madrid) i les lleis de prohibició de França i Bèlgica, estan titllant d'extrema dreta als demés quan justament són ells, els qui tenen la mentalitat feudal, reaccionària i extremista.

Els progressistes defensen la irrupció dels valors de la societat estamental anteriors a 1789. La seva hipocresia els porta a cagar-se en el catolicisme -això, amb raó- però a beneir tots els actes que provenen de l'islamisme. Les lleis anti-vel, que pretenen protegir els drets de les dones impedint-ne la discriminació, ara són lleis populistes i d'extrema dreta.

Ens diuen que volem limitar la llibertat. Que una dona circuli amb un burka no és fruit de cap reflexió lliure. És fruit d'un rentat de cervell previ per part del seu entorn, un entorn masclista, feudal i prehistòric que, pel què sembla, ha de ser objecte de respecte i protecció per als progressistes. Un cop cuinats els ingredients, surten aquests resultats. Fantàstic, quin gran model de societat lliure.

Així doncs, per molt que la dona ho accepti, una vexació així no pot ser acceptada des d'un punt de vista dels Drets Humans, del Laicisme i de l'Estat de Dret. Igual que tampoc és vàlid un contracte en què les dones cobrin menys que els homes, per molt que aquestes l'hagin acceptat de bon grat.

Jo, justament per què sóc d'esquerres, vull que es prohibeixin aquestes bestieses. Justament per què ho sóc, m'oposo al retorn dels valors feudals religiosos a la societat, que tantes víctimes i esforç ha costat esborrar -i encara no ho hem aconseguit-. I justament per què sóc d'esquerres, rebutjo tornar enrere, rebutjo confondre diversitat cultural amb discriminació, i rebutjo el retrocés històric al període previ a 1789.

Regles per al comportament en el aula

Normes a l'aula de classe


Tots tenim que respetar les normes a classe, si vols aprendre la llisó i no anar perdut a casa, has d'escoltar el professor. Tens que tindre en compte diverses coses: primer escoltar i agafar apunts, segon si no vols escoltar intentar no distraure als altres companys, i tercer respectar la classe com si fora la teua casa.

Tots aquestos conceptes són fonamentals per a poder donar la classe, avançar materia i sobretot, per a que la classe tingá un ambient d'estudi adecuat per a poder treballar al maxim, i aprofitar el temps tot el que siga posible.

En primer lloc, escoltar i agafar apunts es fonamental per a poder aprovar l'assignatura, depenent de com et prengues les classes, trauras una nota o una altra, perque l'atenció a classe es fonamental i aixo decirira la teua nota a l'examen.

Segon, si lo teu no es agafar apuntes o no atendre als professor, la teua obligació es no dornar conversació a ningú, no parlar a crits, i persupost no formar baralla a classe despres de que damunt no escoltes al professor ni prens nota.

En tercer i per últim lloc, però no per aixó menys important, es mantindre la classe inclus millor que la teua casa. L'aula de classe es un lloc on pases 7 hores diaries 5 dies a la setmana, aixo voldir quasi un terc de la teua vida, no creus que deuries mantindre-la neta? quan estes a classe i veus un paper, agafa'l i posa-ho a la paperera, tots els companys estaran molt contents del teu empeny per aconseguir una classe respectable i neta.

Si portem a la practica les tres anteriors normes, la classe anira amb un ritme perfecte i un ambient envetjable.

Maldita Nerea - Por El Miedo A Equivocarnos

T'agrada llegir?

Sobre el debat en classe, he de dir que jo era una de les persones que no alce la mà quan va preguntar Rosa si erem lectors. Des de fa prou de temps no sent eixos desitjos de llegir cap llibre, és diferent amb les revistes. Però tot cal dir-ho, quan comence a llegir un llibre, res ni ningú pot parar-me.No puc pujar ningun començament de un llibre que m'impacte perque no tinc un llibre que m'haja produit aixo. No em desagrada llegir, però preferisc escoltar musica, i a vosaltres, que vos agrada? perfavor, voteu la meua enquesta!

Cervantes i Sant Jordi: una rosa i un llibre.

L'endemà d'aquell Dia del Llibre un periodista barceloní escrivia:
"És d'esperar que la pròxima diada se celebrarà el 23 d'abril coincidint amb la de Sant Jordi, assolirà encara major esplendor i serà una veritable festa del llibre catalá."
El periodista resultá un bon profeta, i des del 1931, la festa del llibre esdevingué autènticament popular. I in o soIs a Barcelona: a Girona, a Sabadell, a Arenys de Mar, a Badalona, a moltes poblacions catalanes, el Dia del Llibre arrelava de ferm. La Cambra Oficial del Llibre publicà, el 1931, un estudi de Manuel de Montoliu sobre el Quixot: "Lo que España debe a un libro", i el 1932, un petit i modèlic volum de Jordi Rubió i Balaguer, director de la Biblioteca de Catalunya, que posava els seus coneixements a l'abast de tots: "Cómo se organiza y cataloga una biblioteca", d'una utilitat notabilíssima. Realment, la coincidència de la festa del llibre i la de Sant Jordi donava un caire nou i popular a la diada. Un altre periodista barceloní ho confirmava en comentar-ho:
"Ho hem encertat. La data del 23 d'abril, en què la mort de Cervantes coincideix amb la festa de Sant Jordi: roses, llibres i Sant..."
El Dia del llibre, des d'aleshores, té a Barcelona -i per extensió a molts d' altres llocs dels Països Catalans- un caràcter peculiar. Si bé no és festa oficial, tot el carrer té un aire festiu: homes i dones, nois i noies, tothom porta a la mà la rosa i el llibre. La diada del Patró de Catalunya i la fira de roses que la commemora, tenen un nou atractiu literari.
I no és pas que Barcelona no tingués afecte per la figura i l'obra de Cervantes, ben al contrari. L'escriptor castellà havia dedicat a Barcelona aquell elogi que sempre és escaient de transcriure:
"Y así, me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos, y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y belleza, única." (Don Quijote de la Mancha, Segunda Parte, Cap. LXXII).(...) Fins i tot hi ha hagut escriptors que han volgut trobar una certa semblanca entre Sant Jordi, cavaller d'un ideal, deslliurador de donzelles, i Don Quixot. Joan Estelrich escrivia:
"Don Quixot és la melangiosa caricatura de Sant Jordi, lluitant amb els molins de vent, entabanat per una justa i noble demència."
I en un fragment poc citat del Quixot, el cavaller exclama davant una imatge de Sant Jordi, elogiant-lo:
"Fue a quitar la cubierta de la primera imagen, que mostró ser la de San Jorge puesto a caballo, con una serpiente enroscada a los pies y la lanza atravesada por la boca, con la fiereza que suele pintarse. Toda la imagen parecía una ascua de oro, como suele decirse. Viéndola don Quijote, dijo: 'Este caballero fue uno de los mejores andantes que tuvo la milicia divina; llamóse don San Jorge y fue además defendedor de doncellas'." (Don Quijote de la Mancha, Segunda Parte, Cap. LVIII).
Mentrestant, a Madrid la festa prenia un caire diferent. Ja el 1932 s'havia intentat celebrar la "Feria del Libro de Madrid", d' una durada de més dies, amb unes casetes de venda situades al Paseo de Recoletos que més endavant es traslladaren a la zona del Parque del Retiro i, després de la Guerra civil, proliferaren per diferents ciutats espanyoles-. Però, el dia del llibre, tot i haver estat traslladat al 23 d'abril, no arrela a Madrid ni en les poblacions de fora de l'àmbit català. A València, per aquest temps, cal remarcar l'acció cultural de l'Ajuntament, que el 1932, publicà i difongué uns volumets de 1 'historiador valencià Francesc Almela i Vives sobre El libro valenciano i La lengua valenciana, Normes d'Ortografia Valenciana l'any 1933. A Sabadell, la popularitat de la festa del llibre es degué, en bona part, a l'Acció Municipal Docent, organitzada a l'estil de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. que dedicà un interés especial al llibre. (...)
L'esclat de la guerra civil dificulta seriosament la producció editorial: dificultats de paper, de matèries primes, inseguretat general. El Dia del Llibre de l'any 1937 encara se celebrà amb l'aparició d'algunes novetats literàries, i el 1938, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya intentà de donar una sensació de normalitat celebrant d'una manera rellevant la Diada del Llibre que per excepció, fou el dia 15 de juny-. Una exposició bibliogràfica al Casal de la Cultura, inaugurada amb una conferència de Caríes Riba sobre "Sinceritat i expressió literària inicia una sèrie de parlaments, en dies successius, a càrrec de diversos escriptors. (...)
Però la guerra seguia el seu curs inexorable, i abans d'un any, el 1er d'abril de 1939, acabaven les hostilitats. Un país desfet intentava celebrar el Dia del Llibre del 1939, potser el més agrisat deIs que trobem en aquesta história. Els anys que seguiren el final de la guerra es ressentiren de les limitacions imposades. A més de les dificultats materials -papers de mala qualitat, enquadernacions deficients-, sorprenia l'absència absoluta de llibres catalans, imposada per la rigorosa censura. Fins el 1950, pràcticament, el llibre en català no es tornà a publicar i de mica en mica, reprengué el seu lloc en les parades al carrer del Dia del Llibre. D'aquells anys cal recordar la parada que l'Obra del Diccionari el Diccionari català-valencià-balear, que dirigia Francesc de B. Moll, instal.lava a Barcelona, al capdamunt de la Rambla, gràcies a la tenacitat i l'esforç de Joan Ballester.
De mica en mica la vida editorial reprenia l'empenta dels anys anteriors a la guerra, i ben aviat el nombre de volums editats -la majoria de producció editorial, en llengua castellana- superava, de molt, la de 1936. Les Cambres Oficials del Llibre havien estat englobades el 1941 en una nova entitat: "Instituto Nacional del Libro Español", centralitzat a Madrid, però que a Barcelona mantingué una activa i eficient delegació dirigida per August Matons, amb la col.laboració de Santiago Olives. Els Gremis de Llibreters i d'Editors hi aportaren la seva col.laboració, i aconseguiren de publicar alguns opuscles dins la línia dels editats per la Cambra Oficial del llibre abans de la guerra. (...)
Des del 1950 la Festa del llibre torna a ser popular. Els Gremis de Llibreters i d'Editors, amb la col.laboració de l'INLE, editen cartells, segells publicitaris, organitzen exposicions, sortegen lots de llibres entre els compradors i donen naixença, l'any següent, a la Fira del llibre d'Ocasió Antic i Modern, que a partir de llavors se celebra amb gran afluència de públic coincidint amb les festes de la Mare de Déu de la Mercè. La Fira, que aquest any commemora el XXVè aniversari, concentra la venda del llibre vell i ha permès de reservar el Dia del Llibre exclusivament per als llibres nous. Cada any, pel Dia del Llibre, s'encarrega el "pregó" o conferència inaugural a una personalitat del món de la política o de les lletres. Una de les que assolí més ressonáncia fou la del ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, l'any 1963, defensant la licitud del llibre en català i la promoció de la llengua i la literatura catalana. L'any 1967, per iniciativa d'un grup d'editors catalans, l'INLE editava el primer catàleg de llibres en català, que fins avui ha anat apareixent pels volts del Dia del Llibre.
La festa s'ha continuat celebrant el dia de Sant Jordi, amb l'excepció d'alguns anys que, per coincidir amb alguna data litúrgica -Divendres Sant, Dilluns de Pasqua-, ha estat traslladada a una data diferent. Així, en 1962, quan es celebrà a Barcelona el XVI Congrés de la Unió Internacional d'Editors, a cura de l'INLE, el Dia del Llibre tingué lloc el 12 de maig, coincidint amb la jornada de clausura del Congrés i (dit sigui de passada) va ploure a bots i a barrals. Fet curiós aquest, que cal remarcar, és que sovint el dia de Sant Jordi ha estat dia de pluja. No oblidem que Jordi -en grec, georgós- vol dir "pagès" i que les pluges de primavera són les que assaonen els sembrats i beneficien la collita. Ara bé, a qui no beneficien és al llibreter, que ha de tenir la mirada oscil.lant entre la parada, amb els llibres a la intempèrie, i els núvols que amenacen la venda. "Carrers mullats, calaixos eixuts" diu l'adagi català, i per aquest motiu, cada any es recorda oficialment que el Dia del Llibre pot traslladar-se al següent si és talment plujós que no permeti la venda. Els tradicionals acudits sobre llibres i paraigües tenen en aquest curiós fenomen meteorològic el seu veritable origen.