CRONICA QUART D'ESO

Que us he de dir d'este any tant misterios,després de, encara el millor estiu de la meua vida,sense cap dubte, vaig disfrutar com a mai en aquest estiu..una de les raons? el millor viatge que vaig poder fer, vaig anar al caribe durant una setmana, no se per a on començar, aquest viatge si que es com el pinten, estava ple de platges precioses,
no mai les havíe vist així..



una anecdota molt graciosa va ser.. açi a Espanya els animals que es solen veure per el carrer són gats.. allí era molt normal veure iguales salvatges als teus peus!


















Impresionant, per no parlar de menjar.. millor dit, de les begudes, n'hi havia de tot tipus de "coctels" més dels que podrieu imaginar! però després de la setmana tocava tornar, i ara tocava tornar de Bennicassim a Castelló..

Tormavem a la rutina.. hi havia incertesa sobre saber si per fi podríem donar el gran pas al batxillerat o per contra ens quedaríem estancats en esta dura etapa que finalisava després de quatre anys de dur treball. Tot va començar com devia, la classe anava bé i els companys que em van tocar continuaven sent els de cursos anteriors però com sempre amb alguns canvis. Tornava a estar amb els meus companys de primer, i també amb Noemi Alvarez, qui va ser la meua intima companya durant este curs. Vaig conéixer el meu actual nóvio, Víctor.

Durant eixe any, la majoria de temps lliure estava amb ell, però també ho estava encara que no tinguera eixe temps. Ell i jo, érem molt responsables, i molts dies quedàvem per a estudiar. Jo li ajude molt perquè al principi ell s'extralimitisc un poc, però a base d'exigències, va seguir el bon camí i va fer el que havia de fer, però el també m'ajude a mi quan podia. El meu curs va començar bé, i acabe bé. Durant este curs no vaig suspendre cap assignatura, i en canvi amb l'any passat, este anava a per notes altes, per a preparar-me per al batxiller. Vaig acabar aquest curs, amb un 9.4 de mitja. La classe es va tornar molt aplicada, ja que en ella, estàvem els que volíem traure bones notes, érem el quart de l'ESO científic. Això implicava que als que no volien fer res, aquells que triaven plàstica i musica, encara que també respecte aquells que volien estudiar lletres i per això triaven estes signatures fàcils. El curs acaba i amb això la incertesa de saber com seria l'any següent, des d'haver estat lluitant durant quatre anys, estàvem ja preparats per a emprendre esta nova etapa de la nostra vida, la qual érem advertits per tot el món, que era la mas complicada, però que després d'ella tot seria ja més fàcil, tot si estudies com toca, perquè sinó et pot tocar emprendre el camí equivocat en les nostres vides, i ara si que seriosa molt dolorós desviar-nos del camí, després de tot l'esforç ja realitzat.



Quan ja només quedaven uns dies per a finalitzar el dur curs i no sols això, sinó acabar un cicle. L'eufòria s'apoderava de nosaltres, la calor invadia els nostres cossos, i només pensàvem en l'estiu, les ganes d'estar en la platja o d'estar en la piscina superaven les d'estudiar. Acabar este curs, no sols era passar a un altre, sinó que implicava tindre un titule, el graduat. Apuntales, el passar al següent curs, ja no obligatori, nos cap a madurar. Arribaven els exàmens finals, i ells implicava la Maxima concentració possible per a no fallar-ho en l'ultime moment.

Em vaig posar les piles a límit evitant pensar en l'estiu que m'esperava, i els exàmens em van eixir redons. Açò em va fer pujar la mitjana i obtindre una gran recompensa quant a notes es referix, perquè quant al personal no vaig voler anar al viatge a Itàlia, per a poder estar amb el meu nóvio, Víctor, en la nit de Sant Joan. Podem destacar d'enguany, la gran satisfacció obtinguda en el resultat de les meues notes però no menys la satisfacció en el personal. Ara tot va sobre rodes, acaba de traspassar una difícil etapa de la meua vida,seria ja major?Mai sabré esta resposta fins que no passe primer pels dos duros cursos que li resten a m'etapa com a estudiant d'institut

.






per al mi eixe any, va ser molt important per la compra de la meua vida. Els meus pares es van decidir a comprar una meravella de villa en Benicassim, la major il·lusió de la meua vida,sens dubte. És la millor decisió que van poder prendre els meus pares. Estic genial, encara que ara no puc viure allí tot l'any, quan siga major, i tinga carnet de cotxe, viurem allí tot l'any.


Un esdeveniment un poc desastrós, va ser que Espanya va perdre la copa confederacions, però jo done per segura que enguany guanyaren el mundial! FI!

CRONICA TERCER D'ESO

Una altra vegada començant el curs, però esta vegada, no amb un estiu molt divertit, ni amb les piles carregades de tanta diversió.. sinó tornava d'un temps d'estudi intensiu diari, em passe dia i nit estudiant, sense parar, amb el valencià, castellà i matemàtiques, encara que les matemàtiques me'ls deixe per a aprovar durant este curs. No podia creure que el meu estiu haguera passat tan i tan ràpid.

No em vaig donnar compte i a la que vaig tornar a obrir els ulls vaig veure que el meu estiu es n' anat per l'albelló. Em passava dia sí dia també davant dels llibres de repàs. No podia deixar-los perquè quan el feie allí estava ma mare per a dir-me que no. M'alegre molt de tornar a classe, perquè això significaria no estudiar les 24 hores com feia a l'estiu. Va arribar setembre i em vaig haver d'enfrontar als meus horrorosos dia: els de les recuperacions.Per sort tot va eixir bé vaig apovar tots els exàmens que em vaig preparar i el meu professor de Valencià, Cristobal, de com em va eixir de bé em va posar un 6 en l'avaluació i el normal és un 5 quan fas estos exàmens. Vaig començar el curs amb molta motivació, a causa dels meus bons exàmens.

La meua classe, era un poc diferent de la de l'any passat, però la gent reboltosa seguia amb nosaltres, sense ells la classe segur que haguera anat sobre rodes. Com no, la primera setmana de curs va passar molt lentament... monotonia i tots cansat fins a l'adaptació al curs una altra vegada. La gent xafardera i molesta ens seguia enguany en classe, i això era el que menys em convenia, encara que les xiques conflictives amb què m'ajuntava l'any passat ja no estaven. Va influir també la nostra tutora, Ana Tena, va posar a la gent a ratlla, i va fer un bon treball. Vaig començar a ajuntar-me amb altres xiques de la meua classe, que van fer molt perquè jo fora tan bé. Vaig pensar que no volia tornar a passar un estiu així, i des de llavors va ser quan verdaderament començe a pensar en el meu futur. Assistia a classe amb ganes, excepte quan els meus companys voicoteaven la classe, ara sentia jo pena pels professors. El curs va anar passant i arribe la primera avaluació, en la que em van suspendre valencià per un treball un poc mal estructurat. Em vaig sentir molt malament, i molt trist amb mi mateixa... però els meus pares, després de veure tot l'esforç que havia fet, em van recolzar i em van dir que a la següent avaluació, tot eixiría bé. Crec que va ser eixe suport el que me ajude a fer que després de tot en la següent avaluació, aprovara totes. En la segona avaluació no van canviar molt coses, excepte que ara en compte d'estudiar 3 hores estudiava 4. M'ho vaig prendre molt seriorament i això va fer que no suspenguera cap. Durant la tercera avaluació, les hormones es revolucionen gràcies al bon temps, la primavera, l'anhelat estiu... i la meua classe cada vegada pareixia ser més insuportable però a pesar de tot.. jo seguia avant, sàvia que cada vegada estava més prop d'això.. d'aconseguir el meu estiu, amb totes aprovades

Vam fer una excursió, a portaventura una altra vegada, a mi m'encanten estes excursions. El meu curs va fer una altra excursió a la neu, a la que jo no vaig assistir perquè jo no volia, enguany no tenia res a veure amb les meues notes sinó amb la meua voluntat, i d'això em sentia orgullosa, jo podia decidir si volia i o no, i no els meus pares. L'excursió a portaventura va estar molt bé, encara que es tornava a repetir això de tornar-nos a les 7 i això em va molestar, però no es pot lluitar contra els professors!

Van arribar els últims exàmens, i estava molt ilusiada perquè arribava l'estiu, i acabe mos exàmens molt bé, aprove totes. Estava molt contenta i s'el vaig agraír a tots els professors, sobretot a la meua tutora Ana Tena, la que tan bé havia cuidat de nosaltres.

En conclusió este curs va ser molt bo perquè al principi em cost un poc adaptar-me però a poc a poc.. vaig aconseguir el que verdaderament volia i el que més m'importava.. aprovar!


Després d'aquest intens any però efectiu va arribar el desitjat estiu! parlaré d'aquest a la següent entrada! voreu voreu, que gran estiu!!

CONTINUARÁÁÁ!**

CRONICA SEGON D'ESO

El curs va començar quan tornarem de l'estiu, un estiu molt divertit al costat de les meues amigues d'estiu. Va ser molt dur acostumar-se a la tornada.. vam començar, i la meua classe no va ser la mateixa que la de l'any anterior, sinó que tan sols conservava 4 antics amics de la classe de primer d'ESO. Vaig anar a una classe molt més gran que l'anterior, en aquesta erem 26 persones i en la de l'any passat erem només 12. Va ser una classe molt sorollosa, una anecdota de la classe va ser, que va eixir un avió volant ences per la finestra, o que algún company li va robar el "tamagoxi" a la profesora de matematiques.. imagineu-vos la situació allí dins! i a més a més, alguna professora no parava de plorar...




No es podia estar, en enguany canvie molt la meua actitud, ja no era atenta ni responsable, crec que és una època per la qual molta gent pasem, l'època en què no vols fer cas de ningú, inclús als teus pares, que ara em done compte que el feien tot pel meu bé.. vaig començar a no voler estudiar, i només volia estar amb l'ordinador. Em passava les vesprades davant de la pantalla i quasi mai estudiava prou com per a aprovar. Crec que influïsc molt eixa classe en què la major part era com jo, no li agradava estudiar. La primera evalució em van suspendre quatre assignatures: castellà, valencià, tecnologia i matemàtiques. Els meus pares es van disgustar molt, i em van castigar sense eixir fins a la pròxima avaluació, i em van tornar a suspendre eixes quatre assignatures, però ells no sabien que el problema no estava a eixir amb els meus amics, sinó que estava a casa, era internet.

Vaig seguir igual de rebel, i un dia mon mare em va prohibir l'ordinador, i ací es desencadene la guerra. Discutíem molt a causa d'això, i en ma casa hi havia molta tensió, gràcies a mi. Els meus pares treballaven a les vesprades, i jo mentres no estaven estava sempre en l'ordinador, quan ells arribaven intentava apagar-ho, però hi havia dies que ni ho aconseguia. Fins que un dia ma mare es porte el meu ordinador i no tenia accés a internet per cap part, encara que ho va fer tard, arribe juny i em van suspendre tres assignatures per a estiu : castellà, valencià i matemàtiques. Recorde que a l'estiu estudie tots els dies, i ma mare no em deixe eixir ni un. Quan arribe setembre, el meu professor Cristobal de Valencià, es quede impressionat pel gran treball que havia fet i pel gran canvi que havia fet en el meu l'estiu. No em podia creure que la meua força de voluntat cap als estudis hagueren crescut tant, i gràcies a eixe estiu castigada, estic on estic. M'he adonat que no era problema de la meua intel·ligència, sinó la meua força de voluntat. He arribat a saber per fi, que estudiar no és el que els pares volen perquè sí, sinó que és el nostre futur, i el que decidim fer de xicotets ens decidirà tota la resta de les nostres vides.

Cal destacar, el meu tutor, Toni, ell intentava portarme pel bón camí però, jo no posava res de la meua part.

Un día vam anar a fer una charrada sobre el sida, i jo vaig ser la que va parlar, em sentia molt orgullosa!

Deixant al marge les meues notes, afegint que va ser l'únic any desastrós, les meues amistats de l'any passat se'n van anar devilitant, i en eixe any m'ajunte més amb gent que.. tampoc li agradava molt estudiar, un factor més que afegir al meu comportament rebel. Ja no eixia amb les xiques de l'any passat, eixia amb les de l'actual classe, segon d'ESO. Ja no feia cap esport com l'any anterior, ja no anava a una acadèmia de repàs com l'any anterior.. en conclusió la meua vida se cenyia a estar en ma casa estudiant molt poc i estant davant de l'ordinador. Els divendres eixia quan ma mare em deixava, i quan no avegades una amiga venia a ma casa, però ho recorde com un curs desastrós. També vaig tindre alguns problemes amb amigues, i també amb alguna professora, ja no recorde el seu nom, però vam tindre els nostres més i els nostres menys, però sobretot nostres menys. Recorde que en classe sempre estava amb Adriá, a què no li agradava res estudiar, però quan estudiava, treia molt bones notes, en conclusió, s'assemblava a mi. Des de llavors tenim una gran amistat, i recordem eixe any rient-nos de les nostres favades i quintades que planejàvem junts. Des d'enguany no he tornat a deixar d'estudiar un examen, perquè se l'important que és, i al començar el nou curs, deixe a les meues amigues del curs de segon, i em vaig centrar, però no dic res més,que no vull avançar esdeveniments.

En aquest any uns cientifics van descobrir, un planeta molt paregut a la terra! de veritat, molt interesant!


Continuarà! ^^

CRONICA PRIMER D'ESO

Començaré pel principi, setembre del 2005, començava el curs 2005/2006 el primer dia de classe, després d'haver-hi passant un bon estiu tocava treballar, però hi havia alguna cosa que em motivava, era el saber com seria l'institut. Ho recorde com si fóra ahir, i això que han passat 5 anys...tan sols amb 11 anys m'havia d'enfrontar a un entorn nou, a gent nova, deixar arrere a la mateixa classe que havíem tingut durant 7 anys, per a anar a classe amb gent d'altres col·legis, professors diferents dels coneguts durant anys.. i una manera més madura per a tots nosaltres que veníem de ser els reis en el col·legi, després del nostre any de lideres en 6t.

Recorde que la presentació de l'institut començava a les 10.30 encara que tots els amics vam quedar a les 9 a la plaçeta que esta davant de ma casa.


Vaig arribar a l'institut prou espantada, perquè m'espanta la novetat. Recorde que entrem directament a mirar les anhelades llistes, per a veure que companys coneguts ens havia tocat, i jo tan sols aniria amb 2 antigues amigues. Em vaig posar molt trista perquè no volia deixar arrere les meues companyes. Entrant al col·legi, vaig veure a Rosanna, la qual ara és molt bona amiga mia, estava sola perquè vènia de València i no coneixia a ningú, jo i una amiga més l'ajudarem a integrar-se. Van anar passant els dies, i l'amistat amb les companyes noves va anar millorant, se va anar fent més fort, i vaig arribar a tindre una millor amiga no coneguda del col·legi, sinó de l'institut. Em vaig fer molt amiga de Paula, Patricia, Noemi.. i també dels xics com Angel o Gustavo.. en conclusió, dia a dia vaig anar pensant que l'institut no estava tan malament, i que gràcies a ell vaig ver noves amistats.

Durant la semana vam anar introduint-nos en aquest món nou, tots els professors ens contaven quisn eren els percetatges de la nota, els llibres que teniem que llegir, tipus de llibretes..



En quant als professors, costa deixar el coneixement del medi per a arribar a ciències naturals.. tindre un professor per a cada assignatura, no com abans que era un únic professor, per a mates, castellà, valencià, coneixement del medi.. Recorde a Mari Cruz, la meua primera tutora que va cuidar molt bé de nosaltres. També haver d'adaptar-te a nous horaris, ja no anaves a la vesprada com els xiquets menuts, sinó que sàlies a les 2 com els majors.El lloc del patí va ser decisiu. Nosaltres, vam anar el primer día a l'estatua, i desde aquell día no ens em tornat a moure'ns d'eixe lloc. Els xics en primer no estaven amb les xiques, sinó que anaven sempre a jugar a fútbol, encara que aixo va cambiar amb els anys. Durant el curs la majoria d'assignatures me van anar bé però les matemàtiques i l'angles em van costar un poc, però així i tot, vaig aconseguir traure-les totes al juny. Durant este curs eixia molts dies a donar voltes, anava amb Paula Andreu, i molts dies anàvem a l'institut a la vesprada per a anar a la cantina. Resulta estrany que en el nostre temps lliure, volguérem tornar a l'insitut. Enguany vaig estar practicant natació, encara que a l'estiu ho vaig deixar.
La madalena d'aquest any va ser diferent, vaig començar a eixir un poquet amb les amigues i ja no molt amb els meus pares, que se van posar molt tristos, encara que a la madalena si que vaig putjar amb ells.

El curs acabava i recorde que tots els de la classe vam prometre que ens veuríem, encara que no va ser així després cada un va fer els seus plans. Amb la que més em veia a l'estiu era amb Paula, perquè les dos anàvem a Benicàssim. Un dels fets més importants en enguany va ser la mort de l'exdictador August Pinochet o la victòria de l'Itàlia en el mundial de futbol 2006, i per a mi concretament em va impresionar la mort de Rocio Jurado.





Els meus companys, van anar a l'excursió de l'Alarcó, però a mi no em van deixar anar-hi, perque en la segona evaluació no vaig traure angles. Tots diuen que va ser molt bonica, i sempre m'arrepentire de no haver anat. A l'excursió de Portaventura si que vaig anar, i va ser molt però molt divertida, vaig montar a tot, encara que habien moltes coles, però feia un día magnific, estabe tot molt be i en la classe vaig pasar un día divertidisim, l'unic que no em va agradar va ser que vam tornar a les 7, jo volia fins a les 12!



Per a acabar recordaré l'ultime dia de classe, quan era més xicoteta m'encantaven, sempre anàvem a la festa del col·legi i ens el passàvem molt bé, ballàvem, ens réiem, véiem el xic que ens agradava.. era un nit magica, coneixiem als que l'any seguent, serien els xicotets, i sabiem que anaven a pasar per tot allo que nosaltres habien viscut en aquets any. Encara que ara això canvia, perquè ja mai anem a la festa. No sabria jo, que al començar el següent curs, canviària tant la meua vida. Continuaré amb la crònica de Segon d'ESO.

Diccionari per ociosos

Jo he elegit dues paraules. Les he elegit perque són les que més m'han cridat l'atenció.

Una d'elles, la que més m'ha agradat, ha sigut:

Pensament: "Atenció: tot pensament és un mal pensament"

M'ha agradat la reflexió que fa Joan Fuster, perque es una vista pesimista del pensament, algo que per a nosaltres es molt important. Sense ell nosaltres no estariem per exemple, fent aquest blog. Ell te el valor de donar-li aquest significar, i per aixó m'ha agradat la reflexió, i la paraula.

Considera tot pensament un mal pensament, aixi que abans de dir el que penses, pensa en Joan Fuster i en el seu punt de vista, i pensa si vols seguint dient-lo!


L'altra paraula a sigut Morir: "Morir-se masa jove és un error. Morir-se massa vell també. En general, morir-se és sempre un error. El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure"

He elegit esta paraula perque pense igual a ell.Crec que el fet de naixer, implica desde menut, tindre que enfrentar-te a molts problemes.. perque tenin que fer-ho? algú ens ha preguntar si volem naixer? si volem tindre aquest problemes? si volem de veritat estar açi?

Es un problema viure. Una vegada vens al món, tens familiar als que estimar i voler. Per aixo quan algú estimat s'en va, nosaltres tenim que sofrir per aquest, que també a deixar la vida. Per a que viure.. si més tard o més prompte tendrim que morir? per no dir, que aixo desencadenara, el sofriment a altres persones que nosaltres no volem causar mai mal.