estiuuuuuuuuuuu 2010!
sábado, 19 de junio de 2010
jueves, 6 de mayo de 2010
tema : Burka
he trobat aquest article a internet, i creec que apart de tindre molta raó es molt interessant per a que tots el conegueu, perfavor proveu a llegir-lo, i ja me direu!
El progressisme barat i fastigós ja es posa les piles aquests dies. Entre la nena de Pozuelo de Alarcón (Madrid) i les lleis de prohibició de França i Bèlgica, estan titllant d'extrema dreta als demés quan justament són ells, els qui tenen la mentalitat feudal, reaccionària i extremista.
Els progressistes defensen la irrupció dels valors de la societat estamental anteriors a 1789. La seva hipocresia els porta a cagar-se en el catolicisme -això, amb raó- però a beneir tots els actes que provenen de l'islamisme. Les lleis anti-vel, que pretenen protegir els drets de les dones impedint-ne la discriminació, ara són lleis populistes i d'extrema dreta.
Ens diuen que volem limitar la llibertat. Que una dona circuli amb un burka no és fruit de cap reflexió lliure. És fruit d'un rentat de cervell previ per part del seu entorn, un entorn masclista, feudal i prehistòric que, pel què sembla, ha de ser objecte de respecte i protecció per als progressistes. Un cop cuinats els ingredients, surten aquests resultats. Fantàstic, quin gran model de societat lliure.
Així doncs, per molt que la dona ho accepti, una vexació així no pot ser acceptada des d'un punt de vista dels Drets Humans, del Laicisme i de l'Estat de Dret. Igual que tampoc és vàlid un contracte en què les dones cobrin menys que els homes, per molt que aquestes l'hagin acceptat de bon grat.
Jo, justament per què sóc d'esquerres, vull que es prohibeixin aquestes bestieses. Justament per què ho sóc, m'oposo al retorn dels valors feudals religiosos a la societat, que tantes víctimes i esforç ha costat esborrar -i encara no ho hem aconseguit-. I justament per què sóc d'esquerres, rebutjo tornar enrere, rebutjo confondre diversitat cultural amb discriminació, i rebutjo el retrocés històric al període previ a 1789.
Regles per al comportament en el aula
Normes a l'aula de classe
Tots tenim que respetar les normes a classe, si vols aprendre la llisó i no anar perdut a casa, has d'escoltar el professor. Tens que tindre en compte diverses coses: primer escoltar i agafar apunts, segon si no vols escoltar intentar no distraure als altres companys, i tercer respectar la classe com si fora la teua casa.
Tots aquestos conceptes són fonamentals per a poder donar la classe, avançar materia i sobretot, per a que la classe tingá un ambient d'estudi adecuat per a poder treballar al maxim, i aprofitar el temps tot el que siga posible.
En primer lloc, escoltar i agafar apunts es fonamental per a poder aprovar l'assignatura, depenent de com et prengues les classes, trauras una nota o una altra, perque l'atenció a classe es fonamental i aixo decirira la teua nota a l'examen.
Segon, si lo teu no es agafar apuntes o no atendre als professor, la teua obligació es no dornar conversació a ningú, no parlar a crits, i persupost no formar baralla a classe despres de que damunt no escoltes al professor ni prens nota.
En tercer i per últim lloc, però no per aixó menys important, es mantindre la classe inclus millor que la teua casa. L'aula de classe es un lloc on pases 7 hores diaries 5 dies a la setmana, aixo voldir quasi un terc de la teua vida, no creus que deuries mantindre-la neta? quan estes a classe i veus un paper, agafa'l i posa-ho a la paperera, tots els companys estaran molt contents del teu empeny per aconseguir una classe respectable i neta.
Si portem a la practica les tres anteriors normes, la classe anira amb un ritme perfecte i un ambient envetjable.
Tots tenim que respetar les normes a classe, si vols aprendre la llisó i no anar perdut a casa, has d'escoltar el professor. Tens que tindre en compte diverses coses: primer escoltar i agafar apunts, segon si no vols escoltar intentar no distraure als altres companys, i tercer respectar la classe com si fora la teua casa.
Tots aquestos conceptes són fonamentals per a poder donar la classe, avançar materia i sobretot, per a que la classe tingá un ambient d'estudi adecuat per a poder treballar al maxim, i aprofitar el temps tot el que siga posible.
En primer lloc, escoltar i agafar apunts es fonamental per a poder aprovar l'assignatura, depenent de com et prengues les classes, trauras una nota o una altra, perque l'atenció a classe es fonamental i aixo decirira la teua nota a l'examen.
Segon, si lo teu no es agafar apuntes o no atendre als professor, la teua obligació es no dornar conversació a ningú, no parlar a crits, i persupost no formar baralla a classe despres de que damunt no escoltes al professor ni prens nota.
En tercer i per últim lloc, però no per aixó menys important, es mantindre la classe inclus millor que la teua casa. L'aula de classe es un lloc on pases 7 hores diaries 5 dies a la setmana, aixo voldir quasi un terc de la teua vida, no creus que deuries mantindre-la neta? quan estes a classe i veus un paper, agafa'l i posa-ho a la paperera, tots els companys estaran molt contents del teu empeny per aconseguir una classe respectable i neta.
Si portem a la practica les tres anteriors normes, la classe anira amb un ritme perfecte i un ambient envetjable.
miércoles, 28 de abril de 2010
T'agrada llegir?
Sobre el debat en classe, he de dir que jo era una de les persones que no alce la mà quan va preguntar Rosa si erem lectors. Des de fa prou de temps no sent eixos desitjos de llegir cap llibre, és diferent amb les revistes. Però tot cal dir-ho, quan comence a llegir un llibre, res ni ningú pot parar-me.No puc pujar ningun començament de un llibre que m'impacte perque no tinc un llibre que m'haja produit aixo. No em desagrada llegir, però preferisc escoltar musica, i a vosaltres, que vos agrada? perfavor, voteu la meua enquesta!
Cervantes i Sant Jordi: una rosa i un llibre.
L'endemà d'aquell Dia del Llibre un periodista barceloní escrivia:
"És d'esperar que la pròxima diada se celebrarà el 23 d'abril coincidint amb la de Sant Jordi, assolirà encara major esplendor i serà una veritable festa del llibre catalá."
El periodista resultá un bon profeta, i des del 1931, la festa del llibre esdevingué autènticament popular. I in o soIs a Barcelona: a Girona, a Sabadell, a Arenys de Mar, a Badalona, a moltes poblacions catalanes, el Dia del Llibre arrelava de ferm. La Cambra Oficial del Llibre publicà, el 1931, un estudi de Manuel de Montoliu sobre el Quixot: "Lo que España debe a un libro", i el 1932, un petit i modèlic volum de Jordi Rubió i Balaguer, director de la Biblioteca de Catalunya, que posava els seus coneixements a l'abast de tots: "Cómo se organiza y cataloga una biblioteca", d'una utilitat notabilíssima. Realment, la coincidència de la festa del llibre i la de Sant Jordi donava un caire nou i popular a la diada. Un altre periodista barceloní ho confirmava en comentar-ho:
"Ho hem encertat. La data del 23 d'abril, en què la mort de Cervantes coincideix amb la festa de Sant Jordi: roses, llibres i Sant..."
El Dia del llibre, des d'aleshores, té a Barcelona -i per extensió a molts d' altres llocs dels Països Catalans- un caràcter peculiar. Si bé no és festa oficial, tot el carrer té un aire festiu: homes i dones, nois i noies, tothom porta a la mà la rosa i el llibre. La diada del Patró de Catalunya i la fira de roses que la commemora, tenen un nou atractiu literari.
I no és pas que Barcelona no tingués afecte per la figura i l'obra de Cervantes, ben al contrari. L'escriptor castellà havia dedicat a Barcelona aquell elogi que sempre és escaient de transcriure:
"Y así, me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos, y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y belleza, única." (Don Quijote de la Mancha, Segunda Parte, Cap. LXXII).(...) Fins i tot hi ha hagut escriptors que han volgut trobar una certa semblanca entre Sant Jordi, cavaller d'un ideal, deslliurador de donzelles, i Don Quixot. Joan Estelrich escrivia:
"Don Quixot és la melangiosa caricatura de Sant Jordi, lluitant amb els molins de vent, entabanat per una justa i noble demència."
I en un fragment poc citat del Quixot, el cavaller exclama davant una imatge de Sant Jordi, elogiant-lo:
"Fue a quitar la cubierta de la primera imagen, que mostró ser la de San Jorge puesto a caballo, con una serpiente enroscada a los pies y la lanza atravesada por la boca, con la fiereza que suele pintarse. Toda la imagen parecía una ascua de oro, como suele decirse. Viéndola don Quijote, dijo: 'Este caballero fue uno de los mejores andantes que tuvo la milicia divina; llamóse don San Jorge y fue además defendedor de doncellas'." (Don Quijote de la Mancha, Segunda Parte, Cap. LVIII).
Mentrestant, a Madrid la festa prenia un caire diferent. Ja el 1932 s'havia intentat celebrar la "Feria del Libro de Madrid", d' una durada de més dies, amb unes casetes de venda situades al Paseo de Recoletos que més endavant es traslladaren a la zona del Parque del Retiro i, després de la Guerra civil, proliferaren per diferents ciutats espanyoles-. Però, el dia del llibre, tot i haver estat traslladat al 23 d'abril, no arrela a Madrid ni en les poblacions de fora de l'àmbit català. A València, per aquest temps, cal remarcar l'acció cultural de l'Ajuntament, que el 1932, publicà i difongué uns volumets de 1 'historiador valencià Francesc Almela i Vives sobre El libro valenciano i La lengua valenciana, Normes d'Ortografia Valenciana l'any 1933. A Sabadell, la popularitat de la festa del llibre es degué, en bona part, a l'Acció Municipal Docent, organitzada a l'estil de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. que dedicà un interés especial al llibre. (...)
L'esclat de la guerra civil dificulta seriosament la producció editorial: dificultats de paper, de matèries primes, inseguretat general. El Dia del Llibre de l'any 1937 encara se celebrà amb l'aparició d'algunes novetats literàries, i el 1938, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya intentà de donar una sensació de normalitat celebrant d'una manera rellevant la Diada del Llibre que per excepció, fou el dia 15 de juny-. Una exposició bibliogràfica al Casal de la Cultura, inaugurada amb una conferència de Caríes Riba sobre "Sinceritat i expressió literària inicia una sèrie de parlaments, en dies successius, a càrrec de diversos escriptors. (...)
Però la guerra seguia el seu curs inexorable, i abans d'un any, el 1er d'abril de 1939, acabaven les hostilitats. Un país desfet intentava celebrar el Dia del Llibre del 1939, potser el més agrisat deIs que trobem en aquesta história. Els anys que seguiren el final de la guerra es ressentiren de les limitacions imposades. A més de les dificultats materials -papers de mala qualitat, enquadernacions deficients-, sorprenia l'absència absoluta de llibres catalans, imposada per la rigorosa censura. Fins el 1950, pràcticament, el llibre en català no es tornà a publicar i de mica en mica, reprengué el seu lloc en les parades al carrer del Dia del Llibre. D'aquells anys cal recordar la parada que l'Obra del Diccionari el Diccionari català-valencià-balear, que dirigia Francesc de B. Moll, instal.lava a Barcelona, al capdamunt de la Rambla, gràcies a la tenacitat i l'esforç de Joan Ballester.
De mica en mica la vida editorial reprenia l'empenta dels anys anteriors a la guerra, i ben aviat el nombre de volums editats -la majoria de producció editorial, en llengua castellana- superava, de molt, la de 1936. Les Cambres Oficials del Llibre havien estat englobades el 1941 en una nova entitat: "Instituto Nacional del Libro Español", centralitzat a Madrid, però que a Barcelona mantingué una activa i eficient delegació dirigida per August Matons, amb la col.laboració de Santiago Olives. Els Gremis de Llibreters i d'Editors hi aportaren la seva col.laboració, i aconseguiren de publicar alguns opuscles dins la línia dels editats per la Cambra Oficial del llibre abans de la guerra. (...)
Des del 1950 la Festa del llibre torna a ser popular. Els Gremis de Llibreters i d'Editors, amb la col.laboració de l'INLE, editen cartells, segells publicitaris, organitzen exposicions, sortegen lots de llibres entre els compradors i donen naixença, l'any següent, a la Fira del llibre d'Ocasió Antic i Modern, que a partir de llavors se celebra amb gran afluència de públic coincidint amb les festes de la Mare de Déu de la Mercè. La Fira, que aquest any commemora el XXVè aniversari, concentra la venda del llibre vell i ha permès de reservar el Dia del Llibre exclusivament per als llibres nous. Cada any, pel Dia del Llibre, s'encarrega el "pregó" o conferència inaugural a una personalitat del món de la política o de les lletres. Una de les que assolí més ressonáncia fou la del ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, l'any 1963, defensant la licitud del llibre en català i la promoció de la llengua i la literatura catalana. L'any 1967, per iniciativa d'un grup d'editors catalans, l'INLE editava el primer catàleg de llibres en català, que fins avui ha anat apareixent pels volts del Dia del Llibre.
La festa s'ha continuat celebrant el dia de Sant Jordi, amb l'excepció d'alguns anys que, per coincidir amb alguna data litúrgica -Divendres Sant, Dilluns de Pasqua-, ha estat traslladada a una data diferent. Així, en 1962, quan es celebrà a Barcelona el XVI Congrés de la Unió Internacional d'Editors, a cura de l'INLE, el Dia del Llibre tingué lloc el 12 de maig, coincidint amb la jornada de clausura del Congrés i (dit sigui de passada) va ploure a bots i a barrals. Fet curiós aquest, que cal remarcar, és que sovint el dia de Sant Jordi ha estat dia de pluja. No oblidem que Jordi -en grec, georgós- vol dir "pagès" i que les pluges de primavera són les que assaonen els sembrats i beneficien la collita. Ara bé, a qui no beneficien és al llibreter, que ha de tenir la mirada oscil.lant entre la parada, amb els llibres a la intempèrie, i els núvols que amenacen la venda. "Carrers mullats, calaixos eixuts" diu l'adagi català, i per aquest motiu, cada any es recorda oficialment que el Dia del Llibre pot traslladar-se al següent si és talment plujós que no permeti la venda. Els tradicionals acudits sobre llibres i paraigües tenen en aquest curiós fenomen meteorològic el seu veritable origen.
miércoles, 14 de abril de 2010
la fête de pâques!
Vaig a contar un poquet, la passada festa de l'institut organitzada per alguns alumnes de batxillerat. Un dia, estant en classe de francés, la nostra professora Raquel ens va proposar una cosa. Ens va començar explicant la idea dels professors, que era fer una xicoteta "fetê de pâques" és a dir, una xicoteta festa de pasqua. En principi no ens va fer molta gràcia, perquè pensàvem que era treballar molt, però al final va ser tot al contrari, almenys jo, ho vaig passar genial!
Ens va dir que la nostra faena seria fer les invitacions per als professors indicats i els alumnes de francés. La classe es va dividir en dos grups i cada un va fer 5 invitacions. Algunes d'elles les vam donar als alumnes en forma d'invitació a la festa i altres a Ines i professores de Francés.
Una anècdota d'esta festa va ser que, a mi i a Sònia ens van indicar llegir-los les invitacions als xiquets de primer de l'ESO, quan vam arribar tots van escoltar interessats, però... a l'acabar, ningú va reaccionar, perquè? Era una festa? no els agrada perdre classe? Que estava passant? Llavors la nostra professora Raquel, li va dir a una xiqueta Francesa de llengua materna, que perfavor traduïra el que havíem llegit, llavors ella va dir que hi hauria una festa el dimarts en l'aula d'usos múltiples, i tots els xiquets van començar a cridar i a botar d'alegria! Perquè no havia reaccionat abans? Perquè no havien entés res del que havíem llegit, era massa difícil per al nivell de primer.
Bé, a l'endemà, ens van informar que els alumnes de 4t no podrien asisitir a la festa perquè tènia excursió, en part ens vam sentir alleujats perquè 4t era el grup més nombrós d'alumnes de francés.
Dies després acabem totes les invitacions, i Raquel ens informe d'una altra tasca més, hauríem de botar-nos 3 classe per a ajudar les professores a preparar tots els creps per als xiquets, i com veieu ací, acceptem
Aquesta foto ens representa despres d'haver fet uns 60 Creps, per a tots els xiquets!Estàvem agotadisimes!
Arribe el gran dia, Dimarts 30 de març.. a les 11:30 ens tocava menjar a nosaltres, Paula va fer el seu súper pastís de xocolate que cause furor entre la gent invitada a la primera hora, que eren els xics de batxillerat i mòduls. També vam menjar creps nosaltres, i després.. a treballar! vam estar una hora i mitja fent creps sense parar.. comencem a sentir veus, el revomvori dels xiquets, ens vam posar nervioses! I el que vam fer va ser donar-los primer un tovalló i després 2 creps a cada u. Tenien moltes coses per a ajuntar, nocilla, melmelades... estava tot boníssim ;).
Arribe el moment en què, els creps van desaparéixer, van vindre més xiquets dels esperats, i toque fer la pasta de pressa i corrents! Els xiquets miraven sorpresos com podíem fer-ho tan ràpid! Però bé.. en conclusió la festa va eixir a demanar de boca i cap xiquet es quede sense creps!
Sabeu qui estava en la cua dels creps?SÍ ROSA! va ser la primera en rebre un quan la vam veure, com veieu ella també va disfrutar de la festa!
Ens va dir que la nostra faena seria fer les invitacions per als professors indicats i els alumnes de francés. La classe es va dividir en dos grups i cada un va fer 5 invitacions. Algunes d'elles les vam donar als alumnes en forma d'invitació a la festa i altres a Ines i professores de Francés.
Una anècdota d'esta festa va ser que, a mi i a Sònia ens van indicar llegir-los les invitacions als xiquets de primer de l'ESO, quan vam arribar tots van escoltar interessats, però... a l'acabar, ningú va reaccionar, perquè? Era una festa? no els agrada perdre classe? Que estava passant? Llavors la nostra professora Raquel, li va dir a una xiqueta Francesa de llengua materna, que perfavor traduïra el que havíem llegit, llavors ella va dir que hi hauria una festa el dimarts en l'aula d'usos múltiples, i tots els xiquets van començar a cridar i a botar d'alegria! Perquè no havia reaccionat abans? Perquè no havien entés res del que havíem llegit, era massa difícil per al nivell de primer.
Bé, a l'endemà, ens van informar que els alumnes de 4t no podrien asisitir a la festa perquè tènia excursió, en part ens vam sentir alleujats perquè 4t era el grup més nombrós d'alumnes de francés.
Dies després acabem totes les invitacions, i Raquel ens informe d'una altra tasca més, hauríem de botar-nos 3 classe per a ajudar les professores a preparar tots els creps per als xiquets, i com veieu ací, acceptem
Aquesta foto ens representa despres d'haver fet uns 60 Creps, per a tots els xiquets!Estàvem agotadisimes!
Arribe el gran dia, Dimarts 30 de març.. a les 11:30 ens tocava menjar a nosaltres, Paula va fer el seu súper pastís de xocolate que cause furor entre la gent invitada a la primera hora, que eren els xics de batxillerat i mòduls. També vam menjar creps nosaltres, i després.. a treballar! vam estar una hora i mitja fent creps sense parar.. comencem a sentir veus, el revomvori dels xiquets, ens vam posar nervioses! I el que vam fer va ser donar-los primer un tovalló i després 2 creps a cada u. Tenien moltes coses per a ajuntar, nocilla, melmelades... estava tot boníssim ;).
Arribe el moment en què, els creps van desaparéixer, van vindre més xiquets dels esperats, i toque fer la pasta de pressa i corrents! Els xiquets miraven sorpresos com podíem fer-ho tan ràpid! Però bé.. en conclusió la festa va eixir a demanar de boca i cap xiquet es quede sense creps!
Sabeu qui estava en la cua dels creps?SÍ ROSA! va ser la primera en rebre un quan la vam veure, com veieu ella també va disfrutar de la festa!
domingo, 14 de marzo de 2010
CRONICA QUART D'ESO
Que us he de dir d'este any tant misterios,després de, encara el millor estiu de la meua vida,sense cap dubte, vaig disfrutar com a
mai en aquest estiu..una de les raons? el millor viatge que vaig poder fer, vaig anar al caribe durant una setmana, no se per a on començar, aquest viatge si que es com el pinten, estava ple de platges precioses,
no mai les havíe vist així..
una anecdota molt graciosa va ser.. açi a Espanya els animals que es solen veure per el carrer són gats.. allí era molt normal veure iguales salvatges als teus peus!
Impresionant, per no parlar de menjar.. millor dit, de les begudes, n'hi havia de tot tipus de "coctels" més dels que podrieu imaginar! però després de la setmana tocava tornar, i ara tocava tornar de Bennicassim a Castelló..
Tormavem a la rutina.. hi havia incertesa sobre saber si per fi podríem donar el gran pas al batxillerat o per contra ens quedaríem estancats en esta dura etapa que finalisava després de quatre anys de dur treball. Tot va començar com devia, la classe anava bé i els companys que em van tocar continuaven sent els de cursos anteriors però com sempre amb alguns canvis. Tornava a estar amb els meus companys de primer, i també amb Noemi Alvarez, qui va ser la meua intima companya durant este curs. Vaig conéixer el meu actual nóvio, Víctor.
Durant eixe any, la majoria de temps lliure estava amb ell, però també ho estava encara que no tinguera eixe temps. Ell i jo, érem molt responsables, i molts dies quedàvem per a estudiar. Jo li ajude molt perquè al principi ell s'extralimitisc un poc, però a base d'exigències, va seguir el bon camí i va fer el que havia de fer, però el també m'ajude a mi quan podia. El meu curs va començar bé, i acabe bé. Durant este curs no vaig suspendre cap assignatura, i en canvi amb l'any passat, este anava a per notes altes, per a preparar-me per al batxiller. Vaig acabar aquest curs, amb un 9.4 de mitja. La classe es va tornar molt aplicada, ja que en ella, estàvem els que volíem traure bones notes, érem el quart de l'ESO científic. Això implicava que als que no volien fer res, aquells que triaven plàstica i musica, encara que també respecte aquells que volien estudiar lletres i per això triaven estes signatures fàcils. El curs acaba i amb això la incertesa de saber com seria l'any següent, des d'haver estat lluitant durant quatre anys, estàvem ja preparats per a emprendre esta nova etapa de la nostra vida, la qual érem advertits per tot el món, que era la mas complicada, però que després d'ella tot seria ja més fàcil, tot si estudies com toca, perquè sinó et pot tocar emprendre el camí equivocat en les nostres vides, i ara si que seriosa molt dolorós desviar-nos del camí, després de tot l'esforç ja realitzat.
Quan ja només quedaven uns dies per a finalitzar el dur curs i no sols això, sinó acabar un cicle. L'eufòria s'apoderava de nosaltres, la calor invadia els nostres cossos, i només pensàvem en l'estiu, les ganes d'estar en la platja o d'estar en la piscina superaven les d'estudiar. Acabar este curs, no sols era passar a un altre, sinó que implicava tindre un titule, el graduat. Apuntales, el passar al següent curs, ja no obligatori, nos cap a madurar. Arribaven els exàmens finals, i ells implicava la Maxima concentració possible per a no fallar-ho en l'ultime moment.
Em vaig posar les piles a límit evitant pensar en l'estiu que m'esperava, i els exàmens em van eixir redons. Açò em va fer pujar la mitjana i obtindre una gran recompensa quant a notes es referix, perquè quant al personal no vaig voler anar al viatge a Itàlia, per a poder estar amb el meu nóvio, Víctor, en la nit de Sant Joan. Podem destacar d'enguany, la gran satisfacció obtinguda en el resultat de les meues notes però no menys la satisfacció en el personal. Ara tot va sobre rodes, acaba de traspassar una difícil etapa de la meua vida,seria ja major?Mai sabré esta resposta fins que no passe primer pels dos duros cursos que li resten a m'etapa com a estudiant d'institut
.
per al mi eixe any, va ser molt important per la compra de la meua vida. Els meus pares es van decidir a comprar una meravella de villa en Benicassim, la major il·lusió de la meua vida,sens dubte. És la millor decisió que van poder prendre els meus pares. Estic genial, encara que ara no puc viure allí tot l'any, quan siga major, i tinga carnet de cotxe, viurem allí tot l'any.
Un esdeveniment un poc desastrós, va ser que Espanya va perdre la copa confederacions, però jo done per segura que enguany guanyaren el mundial! FI!
mai en aquest estiu..una de les raons? el millor viatge que vaig poder fer, vaig anar al caribe durant una setmana, no se per a on començar, aquest viatge si que es com el pinten, estava ple de platges precioses,no mai les havíe vist així..
una anecdota molt graciosa va ser.. açi a Espanya els animals que es solen veure per el carrer són gats.. allí era molt normal veure iguales salvatges als teus peus!
Impresionant, per no parlar de menjar.. millor dit, de les begudes, n'hi havia de tot tipus de "coctels" més dels que podrieu imaginar! però després de la setmana tocava tornar, i ara tocava tornar de Bennicassim a Castelló..
Tormavem a la rutina.. hi havia incertesa sobre saber si per fi podríem donar el gran pas al batxillerat o per contra ens quedaríem estancats en esta dura etapa que finalisava després de quatre anys de dur treball. Tot va començar com devia, la classe anava bé i els companys que em van tocar continuaven sent els de cursos anteriors però com sempre amb alguns canvis. Tornava a estar amb els meus companys de primer, i també amb Noemi Alvarez, qui va ser la meua intima companya durant este curs. Vaig conéixer el meu actual nóvio, Víctor.
Durant eixe any, la majoria de temps lliure estava amb ell, però també ho estava encara que no tinguera eixe temps. Ell i jo, érem molt responsables, i molts dies quedàvem per a estudiar. Jo li ajude molt perquè al principi ell s'extralimitisc un poc, però a base d'exigències, va seguir el bon camí i va fer el que havia de fer, però el també m'ajude a mi quan podia. El meu curs va començar bé, i acabe bé. Durant este curs no vaig suspendre cap assignatura, i en canvi amb l'any passat, este anava a per notes altes, per a preparar-me per al batxiller. Vaig acabar aquest curs, amb un 9.4 de mitja. La classe es va tornar molt aplicada, ja que en ella, estàvem els que volíem traure bones notes, érem el quart de l'ESO científic. Això implicava que als que no volien fer res, aquells que triaven plàstica i musica, encara que també respecte aquells que volien estudiar lletres i per això triaven estes signatures fàcils. El curs acaba i amb això la incertesa de saber com seria l'any següent, des d'haver estat lluitant durant quatre anys, estàvem ja preparats per a emprendre esta nova etapa de la nostra vida, la qual érem advertits per tot el món, que era la mas complicada, però que després d'ella tot seria ja més fàcil, tot si estudies com toca, perquè sinó et pot tocar emprendre el camí equivocat en les nostres vides, i ara si que seriosa molt dolorós desviar-nos del camí, després de tot l'esforç ja realitzat.
Quan ja només quedaven uns dies per a finalitzar el dur curs i no sols això, sinó acabar un cicle. L'eufòria s'apoderava de nosaltres, la calor invadia els nostres cossos, i només pensàvem en l'estiu, les ganes d'estar en la platja o d'estar en la piscina superaven les d'estudiar. Acabar este curs, no sols era passar a un altre, sinó que implicava tindre un titule, el graduat. Apuntales, el passar al següent curs, ja no obligatori, nos cap a madurar. Arribaven els exàmens finals, i ells implicava la Maxima concentració possible per a no fallar-ho en l'ultime moment.
Em vaig posar les piles a límit evitant pensar en l'estiu que m'esperava, i els exàmens em van eixir redons. Açò em va fer pujar la mitjana i obtindre una gran recompensa quant a notes es referix, perquè quant al personal no vaig voler anar al viatge a Itàlia, per a poder estar amb el meu nóvio, Víctor, en la nit de Sant Joan. Podem destacar d'enguany, la gran satisfacció obtinguda en el resultat de les meues notes però no menys la satisfacció en el personal. Ara tot va sobre rodes, acaba de traspassar una difícil etapa de la meua vida,seria ja major?Mai sabré esta resposta fins que no passe primer pels dos duros cursos que li resten a m'etapa com a estudiant d'institut
.
per al mi eixe any, va ser molt important per la compra de la meua vida. Els meus pares es van decidir a comprar una meravella de villa en Benicassim, la major il·lusió de la meua vida,sens dubte. És la millor decisió que van poder prendre els meus pares. Estic genial, encara que ara no puc viure allí tot l'any, quan siga major, i tinga carnet de cotxe, viurem allí tot l'any.
Un esdeveniment un poc desastrós, va ser que Espanya va perdre la copa confederacions, però jo done per segura que enguany guanyaren el mundial! FI!
viernes, 12 de marzo de 2010
CRONICA TERCER D'ESO
.jpg)
Una altra vegada començant el curs, però esta vegada, no amb un estiu molt divertit, ni amb les piles carregades de tanta diversió.. sinó tornava d'un temps d'estudi intensiu diari, em passe dia i nit estudiant, sense parar, amb el valencià, castellà i matemàtiques, encara que les matemàtiques me'ls deixe per a aprovar durant este curs. No podia creure que el meu estiu haguera passat tan i tan ràpid.
No em vaig donnar compte i a la que vaig tornar a obrir els ulls vaig veure que el meu estiu es n' anat per l'albelló. Em passava dia sí dia també davant dels llibres de repàs. No podia deixar-los perquè quan el feie allí estava ma mare per a dir-me que no. M'alegre molt de tornar a classe, perquè això significaria no estudiar les 24 hores com feia a l'estiu. Va arribar setembre i em vaig haver d'enfrontar als meus horrorosos dia: els de les recuperacions.Per sort tot va eixir bé vaig apovar tots els exàmens que em vaig preparar i el meu professor de Valencià, Cristobal, de com em va eixir de bé em va posar un 6 en l'avaluació i el normal és un 5 quan fas estos exàmens. Vaig començar el curs amb molta motivació, a causa dels meus bons exàmens.
La meua classe, era un poc diferent de la de l'any passat, però la gent reboltosa seguia amb nosaltres, sense ells la classe segur que haguera anat sobre rodes. Com no, la primera setmana de curs va passar molt lentament... monotonia i tots cansat fins a l'adaptació al curs una altra vegada. La gent xafardera i molesta ens seguia enguany en classe, i això era el que menys em convenia, encara que les xiques conflictives amb què m'ajuntava l'any passat ja no estaven. Va influir també la nostra tutora, Ana Tena, va posar a la gent a ratlla, i va fer un bon treball. Vaig començar a ajuntar-me amb altres xiques de la meua classe, que van fer molt perquè jo fora tan bé. Vaig pensar que no volia tornar a passar un estiu així, i des de llavors va ser quan verdaderament començe a pensar en el meu futur. Assistia a classe amb ganes, excepte quan els meus companys voicoteaven la classe, ara sentia jo pena pels professors. El curs va anar passant i arribe la primera avaluació, en la que em van suspendre valencià per un treball un poc mal estructurat. Em vaig sentir molt malament, i molt trist amb mi mateixa... però els meus pares, després de veure tot l'esforç que havia fet, em van recolzar i em van dir que a la següent avaluació, tot eixiría bé. Crec que va ser eixe suport el que me ajude a fer que després de tot en la següent avaluació, aprovara totes. En la segona avaluació no van canviar molt coses, excepte que ara en compte d'estudiar 3 hores estudiava 4. M'ho vaig prendre molt seriorament i això va fer que no suspenguera cap. Durant la tercera avaluació, les hormones es revolucionen gràcies al bon temps, la primavera, l'anhelat estiu... i la meua classe cada vegada pareixia ser més insuportable però a pesar de tot.. jo seguia avant, sàvia que cada vegada estava més prop d'això.. d'aconseguir el meu estiu, amb totes aprovades
Vam fer una excursió, a portaventura una altra vegada, a mi m'encanten estes excursions. El meu curs va fer una altra excursió a la neu, a la que jo no vaig assistir perquè jo no volia, enguany no tenia res a veure amb les meues notes sinó amb la meua voluntat, i d'això em sentia orgullosa, jo podia decidir si volia i o no, i no els meus pares. L'excursió a portaventura va estar molt bé, encara que es tornava a repetir això de tornar-nos a les 7 i això em va molestar, però no es pot lluitar contra els professors!
Van arribar els últims exàmens, i estava molt ilusiada perquè arribava l'estiu, i acabe mos exàmens molt bé, aprove totes. Estava molt contenta i s'el vaig agraír a tots els professors, sobretot a la meua tutora Ana Tena, la que tan bé havia cuidat de nosaltres.
En conclusió este curs va ser molt bo perquè al principi em cost un poc adaptar-me però a poc a poc.. vaig aconseguir el que verdaderament volia i el que més m'importava.. aprovar!
Després d'aquest intens any però efectiu va arribar el desitjat estiu! parlaré d'aquest a la següent entrada! voreu voreu, que gran estiu!!
CONTINUARÁÁÁ!**
miércoles, 10 de marzo de 2010
CRONICA SEGON D'ESO
El curs va començar quan tornarem de l'estiu, un estiu molt divertit al costat de les meues amigues d'estiu. Va ser molt dur acostumar-se a la tornada.. vam començar, i la meua classe no va ser la mateixa que la de l'any anterior, sinó que tan sols conservava 4 antics amics de la classe de primer d'ESO. Vaig anar a una classe molt més gran que l'anterior, en aquesta erem 26 persones i en la de l'any passat erem només 12. Va ser una classe molt sorollosa, una anecdota de la classe va ser, que va eixir un avió volant ences per la finestra, o que algún company li va robar el "tamagoxi" a la profesora de matematiques.. imagineu-vos la situació allí dins! i a més a més, alguna professora no parava de plorar...
No es podia estar, en enguany canvie molt la meua actitud, ja no era atenta ni responsable, crec que és una època per la qual molta gent pasem, l'època en què no vols fer cas de ningú, inclús als teus pares, que ara em done compte que el feien tot pel meu bé.. vaig començar a no voler estudiar, i només volia estar amb l'ordinador. Em passava les vesprades davant de la pantalla i quasi mai estudiava prou com per a aprovar. Crec que influïsc molt eixa classe en què la major part era com jo, no li agradava estudiar. La primera evalució em van suspendre quatre assignatures: castellà, valencià, tecnologia i matemàtiques. Els meus pares es van disgustar molt, i em van castigar sense eixir fins a la pròxima avaluació, i em van tornar a suspendre eixes quatre assignatures, però ells no sabien que el problema no estava a eixir amb els meus amics, sinó que estava a casa, era internet.
Vaig seguir igual de rebel, i un dia mon mare em va prohibir l'ordinador, i ací es desencadene la guerra. Discutíem molt a causa d'això, i en ma casa hi havia molta tensió, gràcies a mi. Els meus pares treballaven a les vesprades, i jo mentres no estaven estava sempre en l'ordinador, quan ells arribaven intentava apagar-ho, però hi havia dies que ni ho aconseguia. Fins que un dia ma mare es porte el meu ordinador i no tenia accés a internet per cap part, encara que ho va fer tard, arribe juny i em van suspendre tres assignatures per a estiu : castellà, valencià i matemàtiques. Recorde que a l'estiu estudie tots els dies, i ma mare no em deixe eixir ni un. Quan arribe setembre, el meu professor Cristobal de Valencià, es quede impressionat pel gran treball que havia fet i pel gran canvi que havia fet en el meu l'estiu. No em podia creure que la meua força de voluntat cap als estudis hagueren crescut tant, i gràcies a eixe estiu castigada, estic on estic. M'he adonat que no era problema de la meua intel·ligència, sinó la meua força de voluntat. He arribat a saber per fi, que estudiar no és el que els pares volen perquè sí, sinó que és el nostre futur, i el que decidim fer de xicotets ens decidirà tota la resta de les nostres vides.
Cal destacar, el meu tutor, Toni, ell intentava portarme pel bón camí però, jo no posava res de la meua part.
Un día vam anar a fer una charrada sobre el sida, i jo vaig ser la que va parlar, em sentia molt orgullosa!
Deixant al marge les meues notes, afegint que va ser l'únic any desastrós, les meues amistats de l'any passat se'n van anar devilitant, i en eixe any m'ajunte més amb gent que.. tampoc li agradava molt estudiar, un factor més que afegir al meu comportament rebel. Ja no eixia amb les xiques de l'any passat, eixia amb les de l'actual classe, segon d'ESO. Ja no feia cap esport com l'any anterior, ja no anava a una acadèmia de repàs com l'any anterior.. en conclusió la meua vida se cenyia a estar en ma casa estudiant molt poc i estant davant de l'ordinador. Els divendres eixia quan ma mare em deixava, i quan no avegades una amiga venia a ma casa, però ho recorde com un curs desastrós. També vaig tindre alguns problemes amb amigues, i també amb alguna professora, ja no recorde el seu nom, però vam tindre els nostres més i els nostres menys, però sobretot nostres menys. Recorde que en classe sempre estava amb Adriá, a què no li agradava res estudiar, però quan estudiava, treia molt bones notes, en conclusió, s'assemblava a mi. Des de llavors tenim una gran amistat, i recordem eixe any rient-nos de les nostres favades i quintades que planejàvem junts. Des d'enguany no he tornat a deixar d'estudiar un examen, perquè se l'important que és, i al començar el nou curs, deixe a les meues amigues del curs de segon, i em vaig centrar, però no dic res més,que no vull avançar esdeveniments.
En aquest any uns cientifics van descobrir, un planeta molt paregut a la terra! de veritat, molt interesant!
Continuarà! ^^
CRONICA PRIMER D'ESO
Començaré pel principi, setembre del 2005, començava el curs 2005/2006 el primer dia de classe, després d'haver-hi passant un bon estiu tocava treballar, però hi havia alguna cosa que em motivava, era el saber com seria l'institut. Ho recorde com si fóra ahir, i això que han passat 5 anys...tan sols amb 11 anys m'havia d'enfrontar a un entorn nou, a gent nova, deixar arrere a la mateixa classe que havíem tingut durant 7 anys, per a anar a classe amb gent d'altres col·legis, professors diferents dels coneguts durant anys.. i una manera més madura per a tots nosaltres que veníem de ser els reis en el col·legi, després del nostre any de lideres en 6t.
Recorde que la presentació de l'institut començava a les 10.30 encara que tots els amics vam quedar a les 9 a la plaçeta que esta davant de ma casa.
Vaig arribar a l'institut prou espantada, perquè
m'espanta la novetat. Recorde que entrem directament a mirar les anhelades llistes, per a veure que companys coneguts ens havia tocat, i jo tan sols aniria amb 2 antigues amigues. Em vaig posar molt trista perquè no volia deixar arrere les meues companyes. Entrant al col·legi, vaig veure a Rosanna, la qual ara és molt bona amiga mia, estava sola perquè vènia de València i no coneixia a ningú, jo i una amiga més l'ajudarem a integrar-se. Van anar passant els dies, i l'amistat amb les companyes noves va anar millorant, se va anar fent més fort, i vaig arribar a tindre una millor amiga no coneguda del col·legi, sinó de l'institut. Em vaig fer molt amiga de Paula, Patricia, Noemi.. i també dels xics com Angel o Gustavo.. en conclusió, dia a dia vaig anar pensant que l'institut no estava tan malament, i que gràcies a ell vaig ver noves amistats.Durant la semana vam anar introduint-nos en aquest món nou, tots els professors ens contaven quisn eren els percetatges de la nota, els llibres que teniem que llegir, tipus de llibretes..
En quant als professors, costa deixar el coneixement del medi per a arribar a ciències naturals.. tindre un professor per a cada assignatura, no com abans que era un únic professor, per a mates, castellà, valencià, coneixement del medi.. Recorde a Mari Cruz, la meua primera tutora que va cuidar molt bé de nosaltres. També haver d'adaptar-te a nous horaris, ja no anaves a la vesprada com els xiquets menuts, sinó que sàlies a les 2 com els majors.El lloc del patí va ser decisiu. Nosaltres, vam anar el primer día a l'estatua, i desde aquell día no ens em tornat a moure'ns d'eixe lloc. Els xics en primer no estaven amb les xiques, sinó que anaven sempre a jugar a fútbol, encara que aixo va cambiar amb els anys. Durant el curs la majoria d'assignatures me van anar bé però les matemàtiques i l'angles em van costar un poc, però així i tot, vaig aconseguir traure-les totes al juny. Durant este curs eixia molts dies a donar voltes, anava amb Paula Andreu, i molts dies anàvem a l'institut a la vesprada per a anar a la cantina. Resulta estrany que en el nostre temps lliure, volguérem tornar a l'insitut. Enguany vaig estar practicant natació, encara que a l'estiu ho vaig deixar.
La madalena d'aquest any va ser diferent, vaig començar a eixir un poquet amb les amigues i ja no molt amb els meus pares, que se van posar molt tristos, encara que a la madalena si que vaig putjar amb ells.
El curs acabava i recorde que tots els de la classe vam prometre que ens veuríem, encara que no va ser així després cada un va fer els seus plans. Amb la que més em veia a l'estiu era amb Paula, perquè les dos anàvem a Benicàssim. Un dels fets més importants en enguany va ser la mort de l'exdictador August Pinochet o la victòria de l'Itàlia en el mundial de futbol 2006, i per a mi concretament em va impresionar la mort de Rocio Jurado.
Els meus companys, van anar a l'excursió de l'Alarcó, però a mi no em van deixar anar-hi, perque en la segona evaluació no vaig traure angles. Tots diuen que va ser molt bonica, i sempre m'arrepentire de no haver anat. A l'excursió de Portaventura si que vaig anar, i va ser molt però molt divertida, vaig montar a tot, encara que habien moltes coles, però feia un día magnific, estabe tot molt be i en la classe vaig pasar un día divertidisim, l'unic que no em va agradar va ser que vam tornar a les 7, jo volia fins a les 12!
Per a acabar recordaré l'ultime dia de classe, quan era més xicoteta m'encantaven, sempre anàvem a la festa del col·legi i ens el passàvem molt bé, ballàvem, ens réiem, véiem el xic
que ens agradava.. era un nit magica, coneixiem als que l'any seguent, serien els xicotets, i sabiem que anaven a pasar per tot allo que nosaltres habien viscut en aquets any. Encara que ara això canvia, perquè ja mai anem a la festa. No sabria jo, que al començar el següent curs, canviària tant la meua vida. Continuaré amb la crònica de Segon d'ESO.
lunes, 1 de marzo de 2010
Diccionari per ociosos
Jo he elegit dues paraules. Les he elegit perque són les que més m'han cridat l'atenció.
Una d'elles, la que més m'ha agradat, ha sigut:
Pensament: "Atenció: tot pensament és un mal pensament"
M'ha agradat la reflexió que fa Joan Fuster, perque es una vista pesimista del pensament, algo que per a nosaltres es molt important. Sense ell nosaltres no estariem per exemple, fent aquest blog. Ell te el valor de donar-li aquest significar, i per aixó m'ha agradat la reflexió, i la paraula.
Considera tot pensament un mal pensament, aixi que abans de dir el que penses, pensa en Joan Fuster i en el seu punt de vista, i pensa si vols seguint dient-lo!
L'altra paraula a sigut Morir: "Morir-se masa jove és un error. Morir-se massa vell també. En general, morir-se és sempre un error. El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure"
He elegit esta paraula perque pense igual a ell.Crec que el fet de naixer, implica desde menut, tindre que enfrentar-te a molts problemes.. perque tenin que fer-ho? algú ens ha preguntar si volem naixer? si volem tindre aquest problemes? si volem de veritat estar açi?
Es un problema viure. Una vegada vens al món, tens familiar als que estimar i voler. Per aixo quan algú estimat s'en va, nosaltres tenim que sofrir per aquest, que també a deixar la vida. Per a que viure.. si més tard o més prompte tendrim que morir? per no dir, que aixo desencadenara, el sofriment a altres persones que nosaltres no volem causar mai mal.
Una d'elles, la que més m'ha agradat, ha sigut:
Pensament: "Atenció: tot pensament és un mal pensament"
M'ha agradat la reflexió que fa Joan Fuster, perque es una vista pesimista del pensament, algo que per a nosaltres es molt important. Sense ell nosaltres no estariem per exemple, fent aquest blog. Ell te el valor de donar-li aquest significar, i per aixó m'ha agradat la reflexió, i la paraula.
Considera tot pensament un mal pensament, aixi que abans de dir el que penses, pensa en Joan Fuster i en el seu punt de vista, i pensa si vols seguint dient-lo!
L'altra paraula a sigut Morir: "Morir-se masa jove és un error. Morir-se massa vell també. En general, morir-se és sempre un error. El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure"
He elegit esta paraula perque pense igual a ell.Crec que el fet de naixer, implica desde menut, tindre que enfrentar-te a molts problemes.. perque tenin que fer-ho? algú ens ha preguntar si volem naixer? si volem tindre aquest problemes? si volem de veritat estar açi?
Es un problema viure. Una vegada vens al món, tens familiar als que estimar i voler. Per aixo quan algú estimat s'en va, nosaltres tenim que sofrir per aquest, que també a deixar la vida. Per a que viure.. si més tard o més prompte tendrim que morir? per no dir, que aixo desencadenara, el sofriment a altres persones que nosaltres no volem causar mai mal.
viernes, 12 de febrero de 2010
lunes, 1 de febrero de 2010
LLETRA DE BATALLA!
Jo, Paula Recacha Ponce, la millor persona que ha existit, existeix, i existirá en el món, a tú, Víctor Agramunt, aquell que hem va tallar el moño sense el mey valorat consentiment, pagarás per el que vas fer mala rata penada! Jo, paula Recacha Ponce, la meua valentia i intel·ligencia et reptem a tú, un combat d'espassa la nit del divendres següent!
A tú, despreciable mol·lusc, et jure per la meua honrá la qual valorareu després de la batalla que guanyaré! però, si jo no guanye, tu seras qui decidirá el meu destí.
El desafie, amb una batalla a tota ultrança la nit del divendres següent a la platga de benicassim, sense que ningú pugue escapar, i sense companyia!
La Reina del meu món i del teu,
Paula. =)
A tú, despreciable mol·lusc, et jure per la meua honrá la qual valorareu després de la batalla que guanyaré! però, si jo no guanye, tu seras qui decidirá el meu destí.
El desafie, amb una batalla a tota ultrança la nit del divendres següent a la platga de benicassim, sense que ningú pugue escapar, i sense companyia!
La Reina del meu món i del teu,
Paula. =)
domingo, 17 de enero de 2010
Diari de lectura. Tirant lo blanc. 17/01/10
Capitol IX. El somni de Plaerdemavida
Plaerdemavida, va escoltar tot el que va ocorrer la nit anterior, i s'ho conta a Estefania i a la Princesa com si ho haguera somniat. Aquest capitol també conta la partida de Tirant cap a el Castell del senyor de Malveí
Aquest capitol es molt divertit, sobretot per com ho conta tot Plaerdemavida, es molt interessant veure també la cara romantica i erotica dels personatges.
Capitol X. La lluita de les naus
Tirant va fer pensar als seus enemics que tenien més naus i cavalles que ells, pero enrealitat tienen menys de la meitat que el enemic. Amb nomenades estrategies es va fer amb varies naus del rei de la sobirana Índia i amb les del Gran Caramany, i també amb ells mateixos, els va agafar com a prisioners. El rei de la sobirana Índia, perque no agafaren a la seua filla i a les doncelles que venien amb ell, les va llançar al mar.
Tirant va sofrir greu ferides, i va ser ates en la cort de l'Emperador.
En aquest capitol, Tirant va demostrar la seua estrategia i inteligencia, i també el poder que ha anat adquirint en la novel·la i la confiança dels seus caballers. També cal destacar, la manera com va actuar Tirant amb el mariner, no li va llevar la vida encara que li haguera dit coses roïnes.
Capitol XI. La treva
El Soldà, al vore que Tirant era mol fort i temible, va enviar els ambaixadors a parlar amb L'Emperador i el Capità Tirant. Els va manar, per a hacerles 3 propostes. La primera era una treva de tres mesos per mar i terra. Aquesta proposta la van aceptar degut a la malaltia que sofria Tirant en eixe moment. La segona va ser que pagarien molts ducats per els presoners, el rei d'Índia, i el Gran Caramany. I l'altra era que casará la seua filla Carmesina amb el Soldà per pactar treva i lealtad entre ells, i que si asi ho feia li tornaria totes les terres que el Soldà li havie conquerit, i si tenien fills, el fill sería de la seua religio, i si era xiqueta, seria de la de Carmesina. L'emperador no va aceptar aquestes ultimes. I en aquest capitol també ocorren fets d'amor, com que casi l'Emperador i l'Emperadriu el descobreixen en la cambra de Carmesina. Ell, amb la seua sabata toca el lloc prohibit de la princesa, i eixa sabata, la va decorar amb diamants i se la va posar, encara que sols una de les dos sabates estaba decorada.
Açi cal resaltar, fins a on pot arribar l'amor de Tristany per Carmesina, lo de la sabata, m'ha impressionat.
Capitol XII. Els amors secrets.
Açi, trobem la aparició de Plaerdemavida i la Viuda Reposada, com a personatges de molta importancia. Encara que, Plaerdemavida actua de forma bona, i la Viuda de manera dolenta.
Plaerdemavida, planea un encontre de Tirant amb Carmesina. Encara que al principi Tirant no volia apareixer en la cambra de la princesa a mitja nit sense que ella saguera res, a la fi, acepta.
El encontre termina mal, quan Carmesina va pegar un crit! i la Viuda reposada, desperta a tots i Tirant te que anar-se per el terrat, i cau a terra i es trenca una cama.
Aquest capitol també es tant divertit com el del somni! m'agradat molt, es clar que tot menys que quan Tirant resulta ferit.
Capitol XIII. La maldat de la Viuda Reposada
La novela nos desvela l'amor de la Viuda Reposada per Tirant, i tot lo que pot fer per a que entre el i Carmesina no isquen bé les coses. Ella, a Carmesina li diu que ell esta enamorat d'ella, i a Tirant li diu que Carmesina esta enamorat de Lauseta, un esclau negre. Ell mai s'ho va creure, però ella va desconfiar un poc de Tirant. La Viuda quan va vore que Tirant no li feia cas, va preparar una trampa. Va demanar una mascara igual a la cara de Lauseta, i va dir a Plaerdemavida que se la posara per a fer riure a la princesa. En eixe moment Tirant estava observant desde un espill que reflectia tot el que pasava on elles estaven. La viuda li va dir a Plaerdemavida que agafara i fera com que estave conquistant a la princesa, i li besa, i se l'emporta a una habitació, aleshores, Tirant va creure que estaven junts, i va matar Lauseta.
Capitol XIV. El naufragi
A Tirant li tocaba partir, i ho va fer sense dir-li res a la Princesa. La princesa, al assabentar-se va manar rapid a Plaerdemavida per a que Tirant no s'enanara sense dir-li perque no s'havie acomiadat. Plaerdemavida li va explicar el teatre que van fer, i li va mostrar la disfressa que utilitizaren. Tirant volia cremar a La viuda! La mar es va ficar malament i Plaerdemavida no va poder tornar a terra. Tots creien que anaven a morir. Al final del llibre ens explica lo que passaría despres. Plaerdemavida és recollida per un vell moro, i Tirant despres de moltes adversitats, torna a l'imperi Grec, on es casará amb Carmesina i es convertira en el nou Emperador de l'imperi Grec.
En aquests dos ultims capitols poden observar lo roïnes que poner arribar a ser algunes persones per poder tindre lo que volem, crec que este capitol dona una lecció moral, de que tot allo que esta fet en maldat, acabe mal.
La conclusió del llibre, me ha agradat molt perque a combinat guerra amb amor, i histories molt belles d'escoltar i lleguir. Lo millor que ha passat a sigut que a la fi, Carmesina i Tirant acaben casats i junts.
Plaerdemavida, va escoltar tot el que va ocorrer la nit anterior, i s'ho conta a Estefania i a la Princesa com si ho haguera somniat. Aquest capitol també conta la partida de Tirant cap a el Castell del senyor de Malveí
Aquest capitol es molt divertit, sobretot per com ho conta tot Plaerdemavida, es molt interessant veure també la cara romantica i erotica dels personatges.
Capitol X. La lluita de les naus
Tirant va fer pensar als seus enemics que tenien més naus i cavalles que ells, pero enrealitat tienen menys de la meitat que el enemic. Amb nomenades estrategies es va fer amb varies naus del rei de la sobirana Índia i amb les del Gran Caramany, i també amb ells mateixos, els va agafar com a prisioners. El rei de la sobirana Índia, perque no agafaren a la seua filla i a les doncelles que venien amb ell, les va llançar al mar.
Tirant va sofrir greu ferides, i va ser ates en la cort de l'Emperador.
En aquest capitol, Tirant va demostrar la seua estrategia i inteligencia, i també el poder que ha anat adquirint en la novel·la i la confiança dels seus caballers. També cal destacar, la manera com va actuar Tirant amb el mariner, no li va llevar la vida encara que li haguera dit coses roïnes.
Capitol XI. La treva
El Soldà, al vore que Tirant era mol fort i temible, va enviar els ambaixadors a parlar amb L'Emperador i el Capità Tirant. Els va manar, per a hacerles 3 propostes. La primera era una treva de tres mesos per mar i terra. Aquesta proposta la van aceptar degut a la malaltia que sofria Tirant en eixe moment. La segona va ser que pagarien molts ducats per els presoners, el rei d'Índia, i el Gran Caramany. I l'altra era que casará la seua filla Carmesina amb el Soldà per pactar treva i lealtad entre ells, i que si asi ho feia li tornaria totes les terres que el Soldà li havie conquerit, i si tenien fills, el fill sería de la seua religio, i si era xiqueta, seria de la de Carmesina. L'emperador no va aceptar aquestes ultimes. I en aquest capitol també ocorren fets d'amor, com que casi l'Emperador i l'Emperadriu el descobreixen en la cambra de Carmesina. Ell, amb la seua sabata toca el lloc prohibit de la princesa, i eixa sabata, la va decorar amb diamants i se la va posar, encara que sols una de les dos sabates estaba decorada.
Açi cal resaltar, fins a on pot arribar l'amor de Tristany per Carmesina, lo de la sabata, m'ha impressionat.
Capitol XII. Els amors secrets.
Açi, trobem la aparició de Plaerdemavida i la Viuda Reposada, com a personatges de molta importancia. Encara que, Plaerdemavida actua de forma bona, i la Viuda de manera dolenta.
Plaerdemavida, planea un encontre de Tirant amb Carmesina. Encara que al principi Tirant no volia apareixer en la cambra de la princesa a mitja nit sense que ella saguera res, a la fi, acepta.
El encontre termina mal, quan Carmesina va pegar un crit! i la Viuda reposada, desperta a tots i Tirant te que anar-se per el terrat, i cau a terra i es trenca una cama.
Aquest capitol també es tant divertit com el del somni! m'agradat molt, es clar que tot menys que quan Tirant resulta ferit.
Capitol XIII. La maldat de la Viuda Reposada
La novela nos desvela l'amor de la Viuda Reposada per Tirant, i tot lo que pot fer per a que entre el i Carmesina no isquen bé les coses. Ella, a Carmesina li diu que ell esta enamorat d'ella, i a Tirant li diu que Carmesina esta enamorat de Lauseta, un esclau negre. Ell mai s'ho va creure, però ella va desconfiar un poc de Tirant. La Viuda quan va vore que Tirant no li feia cas, va preparar una trampa. Va demanar una mascara igual a la cara de Lauseta, i va dir a Plaerdemavida que se la posara per a fer riure a la princesa. En eixe moment Tirant estava observant desde un espill que reflectia tot el que pasava on elles estaven. La viuda li va dir a Plaerdemavida que agafara i fera com que estave conquistant a la princesa, i li besa, i se l'emporta a una habitació, aleshores, Tirant va creure que estaven junts, i va matar Lauseta.
Capitol XIV. El naufragi
A Tirant li tocaba partir, i ho va fer sense dir-li res a la Princesa. La princesa, al assabentar-se va manar rapid a Plaerdemavida per a que Tirant no s'enanara sense dir-li perque no s'havie acomiadat. Plaerdemavida li va explicar el teatre que van fer, i li va mostrar la disfressa que utilitizaren. Tirant volia cremar a La viuda! La mar es va ficar malament i Plaerdemavida no va poder tornar a terra. Tots creien que anaven a morir. Al final del llibre ens explica lo que passaría despres. Plaerdemavida és recollida per un vell moro, i Tirant despres de moltes adversitats, torna a l'imperi Grec, on es casará amb Carmesina i es convertira en el nou Emperador de l'imperi Grec.
En aquests dos ultims capitols poden observar lo roïnes que poner arribar a ser algunes persones per poder tindre lo que volem, crec que este capitol dona una lecció moral, de que tot allo que esta fet en maldat, acabe mal.
La conclusió del llibre, me ha agradat molt perque a combinat guerra amb amor, i histories molt belles d'escoltar i lleguir. Lo millor que ha passat a sigut que a la fi, Carmesina i Tirant acaben casats i junts.
jueves, 14 de enero de 2010
Diari de lectura. Tirant lo blanc. 14/01/10
Capitol V. La deliberació del Consell dels moros
Els turcs desesperats pels seues derrotes per culpa de Tirant, van decidir que el rei d'Egipte fora qui matara a Tirant. El rei d'Egipte va acceptar la proposició, és mes tard li manaria una carta. Un criat del Soldà li diu a Tirant que vol fer-se cristià perque ell volie sense coaccions, i que ell l'informaria del que passava en el campament dels Turcs. Va reble el baptisme i li posaren de nom: Ciprer de Patern.
Capitol VI. El desafiament del rei d'Egipte
El rei d'Egipte li va escriure una carta a Tirant per a desafiar-lo a un combat, d'home a home, i li diu que li matara i li manara el seu cap a la seua senyora com a signe d'amor i valentia. Tirant li contesta la carta acceptant el va desafiar entre altres coses. El Duc de Macedònia li diu a Tirant que és un traïdor i que la batalla només els portara a la mort a tots.
Açi, en aquest dos capitols destaquen les cartes de batalles, molt interessants, i el caracter de Tirant, un valent caballer que per ell i per la desonra a Carmesina, accepta la batalla.
Capitol VII. La gran batalla
És va produir la gran batalla, on molts homes van morir, entre ells, el Duc de Macedònia, atravesat amb una llança. La batalla no va ixir com Tirant volia per culpa de Diafebus que va entrar en la batalla, i va impedir que Tirant acabara amb el Soldà, el Gran Turc i el Rei d'Egipte. Tirant durant la batalla demostra la seua humiltat, intel·ligència i sobretot valentia. També cal destacar la bassa organització que ha creat Tirant entre els seus soldats. El Soldà al veure les perdues va fer la retirada.
El capitol a estat bé, pero no m'agradat que haguera tants mort, encara que tenim que acceptar que les batalles son aixi, i s'esperen molts morts, pero lo millor es que Tirant continua greu, encara que ferit.
VIII. La celebració de la victòria
Tenien prisioner al rei d'Egipte, van cridar a Tirant per si el volia matar el amb les seues pròpies mans, però va dir que no mataria a ningú, i menys que estiguera nugat, llavors el Marques va agafar un ganivet i ho mate.
Tirant apesar del que habie fet Diafebus, li entrega el títol de Conestable i el comtat de Sant Àngel, perque ell sol vol ser reconegut com un bon Caballer.
Després de la celebració de la Victoria i de donar-li el títol al nou Conestable, ells amb Tirant es van reunir amb les seues amades per la nit, i Plaerdemavida, ho sent tot.
En aquest capitols, cal destacar la valentia de Tirant, que encara que Diafebus havia fet un mal acte, ell va donar els titols, demostrant que era un caballer bo, i que sols volia ser reconegut com es, un caballer com ningu.
Els turcs desesperats pels seues derrotes per culpa de Tirant, van decidir que el rei d'Egipte fora qui matara a Tirant. El rei d'Egipte va acceptar la proposició, és mes tard li manaria una carta. Un criat del Soldà li diu a Tirant que vol fer-se cristià perque ell volie sense coaccions, i que ell l'informaria del que passava en el campament dels Turcs. Va reble el baptisme i li posaren de nom: Ciprer de Patern.
Capitol VI. El desafiament del rei d'Egipte
El rei d'Egipte li va escriure una carta a Tirant per a desafiar-lo a un combat, d'home a home, i li diu que li matara i li manara el seu cap a la seua senyora com a signe d'amor i valentia. Tirant li contesta la carta acceptant el va desafiar entre altres coses. El Duc de Macedònia li diu a Tirant que és un traïdor i que la batalla només els portara a la mort a tots.
Açi, en aquest dos capitols destaquen les cartes de batalles, molt interessants, i el caracter de Tirant, un valent caballer que per ell i per la desonra a Carmesina, accepta la batalla.
Capitol VII. La gran batalla
És va produir la gran batalla, on molts homes van morir, entre ells, el Duc de Macedònia, atravesat amb una llança. La batalla no va ixir com Tirant volia per culpa de Diafebus que va entrar en la batalla, i va impedir que Tirant acabara amb el Soldà, el Gran Turc i el Rei d'Egipte. Tirant durant la batalla demostra la seua humiltat, intel·ligència i sobretot valentia. També cal destacar la bassa organització que ha creat Tirant entre els seus soldats. El Soldà al veure les perdues va fer la retirada.
El capitol a estat bé, pero no m'agradat que haguera tants mort, encara que tenim que acceptar que les batalles son aixi, i s'esperen molts morts, pero lo millor es que Tirant continua greu, encara que ferit.
VIII. La celebració de la victòria
Tenien prisioner al rei d'Egipte, van cridar a Tirant per si el volia matar el amb les seues pròpies mans, però va dir que no mataria a ningú, i menys que estiguera nugat, llavors el Marques va agafar un ganivet i ho mate.
Tirant apesar del que habie fet Diafebus, li entrega el títol de Conestable i el comtat de Sant Àngel, perque ell sol vol ser reconegut com un bon Caballer.
Després de la celebració de la Victoria i de donar-li el títol al nou Conestable, ells amb Tirant es van reunir amb les seues amades per la nit, i Plaerdemavida, ho sent tot.
En aquest capitols, cal destacar la valentia de Tirant, que encara que Diafebus havia fet un mal acte, ell va donar els titols, demostrant que era un caballer bo, i que sols volia ser reconegut com es, un caballer com ningu.
lunes, 11 de enero de 2010
Diari de lectura. Tirant lo blanc. 10/01/10
Capitol I. Tirant s'enamora de Carmesina
El capitule comença narrant que, El rei, rep una carta de l'emperador de Constantinoble, demanant, suplicant que porfavor els manara a Tirant lo Blanc a la seua terra per a ajudar-los a combatre els que havien envaït la seua terra, Soldà i el Gran Turc. Tirant sense pensar-se'l dues vegades accepta i es dirigix a la terra de l'emperador, Constantinoble. Quan arribe allí li van tractar molt bé i va ser molt ben rebut. En arribar ho rep l'emperador i el li demana anar a veure la seua família. Elles estan en una habitació totalment fosca a causa del dol que tenien, perquè hi havia mort el seu fill, i també germà d'elles. Tirant lo Blanc en veure a Carmesina, s'enamora d'ella a l'instant.
Capitol II. La declaració amorosa de Tirant
Tirant es troba molt be en palau però prompte haurà de partir. El cada dia estava mes enamorat de la princesa ( fins i tot sent la germana menuda, la seua germana Estefania li va decir el càrrec a ella i va pasar a ser princesa) i no podia deixar de pensar en ella. Açò per a la princesa no va passar desapercebut i ho cite en palau. Ella li va donar uns consells sobre la batalla i el Duc de Macedònia, l'home que mate el seu germà. Al dia següent Tirant, torna al palau amb un espillet molt bell. Es declare a Carmesina. Li va dir que l'estava enamorat d'aquella que es reflectia en l'espill. El li va demanar discreccióperò ella no pot evitar comptar-se'l a la Viuda i a Estefania, la viuda li diu que no s'enamore del perquè és un simple cavaller, i per això perdria l'honor però Estefania la consola i li dóna ànims.
Capitol III. El setge de la ciutat
Tirant va haver d'anar-se'n de palau l'abans pensat. Un dia arribe un ambaixador a palau el que els avís que el poble veí havia sigut envaït pels turcs. Tirant va decidir que no calia perdre mes temps i que partirien en sis dies. L'emperador li va donar una carta per al Duc de Macedònia. Mes vesprada el parle amb la princesa, a qui li va demanar la camisa que portava posada, per a tindre un record d'ella.
Capitol IV. L'alliberament de la ciutat
Tirant va eixir cap a Pelidàs. Quan van arribar Tirant, va ser a veure i a espiar al ban enemic sense que es donaren compte. El va veure a quatre espies, i va manar a uns caballers, perquè els portaren i obtindrien recompenses. Ells ho van aconseguir i el els va donar la seua recompensa, un poc més d'ella i els invite a sopar. Els caballers van pensar que era un capità molt bo. Tirant avisa al Duc que pot saquejar la seua antiga ciutat si ho desitja, així ho fa encara que no li respon amb simpatia. Al dia següent Tirant el va convidar a menjar, però el rebuig molt fredament. Un altre dia, Tirant arribe a Miralpeix, on informe tots els habitants de les seues normes i qui les incomplira seriosa condemnat a mort. Aquells a què capture, li van demanar que no els matara i l'accepte, va ser un gest molt bo per a un cavaller.
Els primers dos capítols tracten sobre l'amor, i els capituls dos i tres tracten sobre la guerra. Personalment m'han agradat molt més els dos primers capítols que tracten sobre l'amor, em pareix una història d'amor preciosa, i els altres dos també són molt interessants.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)