CRONICA PRIMER D'ESO

Començaré pel principi, setembre del 2005, començava el curs 2005/2006 el primer dia de classe, després d'haver-hi passant un bon estiu tocava treballar, però hi havia alguna cosa que em motivava, era el saber com seria l'institut. Ho recorde com si fóra ahir, i això que han passat 5 anys...tan sols amb 11 anys m'havia d'enfrontar a un entorn nou, a gent nova, deixar arrere a la mateixa classe que havíem tingut durant 7 anys, per a anar a classe amb gent d'altres col·legis, professors diferents dels coneguts durant anys.. i una manera més madura per a tots nosaltres que veníem de ser els reis en el col·legi, després del nostre any de lideres en 6t.

Recorde que la presentació de l'institut començava a les 10.30 encara que tots els amics vam quedar a les 9 a la plaçeta que esta davant de ma casa.


Vaig arribar a l'institut prou espantada, perquè m'espanta la novetat. Recorde que entrem directament a mirar les anhelades llistes, per a veure que companys coneguts ens havia tocat, i jo tan sols aniria amb 2 antigues amigues. Em vaig posar molt trista perquè no volia deixar arrere les meues companyes. Entrant al col·legi, vaig veure a Rosanna, la qual ara és molt bona amiga mia, estava sola perquè vènia de València i no coneixia a ningú, jo i una amiga més l'ajudarem a integrar-se. Van anar passant els dies, i l'amistat amb les companyes noves va anar millorant, se va anar fent més fort, i vaig arribar a tindre una millor amiga no coneguda del col·legi, sinó de l'institut. Em vaig fer molt amiga de Paula, Patricia, Noemi.. i també dels xics com Angel o Gustavo.. en conclusió, dia a dia vaig anar pensant que l'institut no estava tan malament, i que gràcies a ell vaig ver noves amistats.

Durant la semana vam anar introduint-nos en aquest món nou, tots els professors ens contaven quisn eren els percetatges de la nota, els llibres que teniem que llegir, tipus de llibretes..



En quant als professors, costa deixar el coneixement del medi per a arribar a ciències naturals.. tindre un professor per a cada assignatura, no com abans que era un únic professor, per a mates, castellà, valencià, coneixement del medi.. Recorde a Mari Cruz, la meua primera tutora que va cuidar molt bé de nosaltres. També haver d'adaptar-te a nous horaris, ja no anaves a la vesprada com els xiquets menuts, sinó que sàlies a les 2 com els majors.El lloc del patí va ser decisiu. Nosaltres, vam anar el primer día a l'estatua, i desde aquell día no ens em tornat a moure'ns d'eixe lloc. Els xics en primer no estaven amb les xiques, sinó que anaven sempre a jugar a fútbol, encara que aixo va cambiar amb els anys. Durant el curs la majoria d'assignatures me van anar bé però les matemàtiques i l'angles em van costar un poc, però així i tot, vaig aconseguir traure-les totes al juny. Durant este curs eixia molts dies a donar voltes, anava amb Paula Andreu, i molts dies anàvem a l'institut a la vesprada per a anar a la cantina. Resulta estrany que en el nostre temps lliure, volguérem tornar a l'insitut. Enguany vaig estar practicant natació, encara que a l'estiu ho vaig deixar.
La madalena d'aquest any va ser diferent, vaig començar a eixir un poquet amb les amigues i ja no molt amb els meus pares, que se van posar molt tristos, encara que a la madalena si que vaig putjar amb ells.

El curs acabava i recorde que tots els de la classe vam prometre que ens veuríem, encara que no va ser així després cada un va fer els seus plans. Amb la que més em veia a l'estiu era amb Paula, perquè les dos anàvem a Benicàssim. Un dels fets més importants en enguany va ser la mort de l'exdictador August Pinochet o la victòria de l'Itàlia en el mundial de futbol 2006, i per a mi concretament em va impresionar la mort de Rocio Jurado.





Els meus companys, van anar a l'excursió de l'Alarcó, però a mi no em van deixar anar-hi, perque en la segona evaluació no vaig traure angles. Tots diuen que va ser molt bonica, i sempre m'arrepentire de no haver anat. A l'excursió de Portaventura si que vaig anar, i va ser molt però molt divertida, vaig montar a tot, encara que habien moltes coles, però feia un día magnific, estabe tot molt be i en la classe vaig pasar un día divertidisim, l'unic que no em va agradar va ser que vam tornar a les 7, jo volia fins a les 12!



Per a acabar recordaré l'ultime dia de classe, quan era més xicoteta m'encantaven, sempre anàvem a la festa del col·legi i ens el passàvem molt bé, ballàvem, ens réiem, véiem el xic que ens agradava.. era un nit magica, coneixiem als que l'any seguent, serien els xicotets, i sabiem que anaven a pasar per tot allo que nosaltres habien viscut en aquets any. Encara que ara això canvia, perquè ja mai anem a la festa. No sabria jo, que al començar el següent curs, canviària tant la meua vida. Continuaré amb la crònica de Segon d'ESO.

Diccionari per ociosos

Jo he elegit dues paraules. Les he elegit perque són les que més m'han cridat l'atenció.

Una d'elles, la que més m'ha agradat, ha sigut:

Pensament: "Atenció: tot pensament és un mal pensament"

M'ha agradat la reflexió que fa Joan Fuster, perque es una vista pesimista del pensament, algo que per a nosaltres es molt important. Sense ell nosaltres no estariem per exemple, fent aquest blog. Ell te el valor de donar-li aquest significar, i per aixó m'ha agradat la reflexió, i la paraula.

Considera tot pensament un mal pensament, aixi que abans de dir el que penses, pensa en Joan Fuster i en el seu punt de vista, i pensa si vols seguint dient-lo!


L'altra paraula a sigut Morir: "Morir-se masa jove és un error. Morir-se massa vell també. En general, morir-se és sempre un error. El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure"

He elegit esta paraula perque pense igual a ell.Crec que el fet de naixer, implica desde menut, tindre que enfrentar-te a molts problemes.. perque tenin que fer-ho? algú ens ha preguntar si volem naixer? si volem tindre aquest problemes? si volem de veritat estar açi?

Es un problema viure. Una vegada vens al món, tens familiar als que estimar i voler. Per aixo quan algú estimat s'en va, nosaltres tenim que sofrir per aquest, que també a deixar la vida. Per a que viure.. si més tard o més prompte tendrim que morir? per no dir, que aixo desencadenara, el sofriment a altres persones que nosaltres no volem causar mai mal.

Només tú!

adore esta cançó, ja me agrava en castella, però en valencià, es preciosa!

no en volem cap!

No en volem cap!

Només un mes per a magdalena! :)

LLETRA DE BATALLA!

Jo, Paula Recacha Ponce, la millor persona que ha existit, existeix, i existirá en el món, a tú, Víctor Agramunt, aquell que hem va tallar el moño sense el mey valorat consentiment, pagarás per el que vas fer mala rata penada! Jo, paula Recacha Ponce, la meua valentia i intel·ligencia et reptem a tú, un combat d'espassa la nit del divendres següent!

A tú, despreciable mol·lusc, et jure per la meua honrá la qual valorareu després de la batalla que guanyaré! però, si jo no guanye, tu seras qui decidirá el meu destí.

El desafie, amb una batalla a tota ultrança la nit del divendres següent a la platga de benicassim, sense que ningú pugue escapar, i sense companyia!

La Reina del meu món i del teu,


Paula. =)

Diari de lectura. Tirant lo blanc. 17/01/10

Capitol IX. El somni de Plaerdemavida

Plaerdemavida, va escoltar tot el que va ocorrer la nit anterior, i s'ho conta a Estefania i a la Princesa com si ho haguera somniat. Aquest capitol també conta la partida de Tirant cap a el Castell del senyor de Malveí

Aquest capitol es molt divertit, sobretot per com ho conta tot Plaerdemavida, es molt interessant veure també la cara romantica i erotica dels personatges.


Capitol X. La lluita de les naus

Tirant va fer pensar als seus enemics que tenien més naus i cavalles que ells, pero enrealitat tienen menys de la meitat que el enemic. Amb nomenades estrategies es va fer amb varies naus del rei de la sobirana Índia i amb les del Gran Caramany, i també amb ells mateixos, els va agafar com a prisioners. El rei de la sobirana Índia, perque no agafaren a la seua filla i a les doncelles que venien amb ell, les va llançar al mar.

Tirant va sofrir greu ferides, i va ser ates en la cort de l'Emperador.

En aquest capitol, Tirant va demostrar la seua estrategia i inteligencia, i també el poder que ha anat adquirint en la novel·la i la confiança dels seus caballers. També cal destacar, la manera com va actuar Tirant amb el mariner, no li va llevar la vida encara que li haguera dit coses roïnes.


Capitol XI. La treva

El Soldà, al vore que Tirant era mol fort i temible, va enviar els ambaixadors a parlar amb L'Emperador i el Capità Tirant. Els va manar, per a hacerles 3 propostes. La primera era una treva de tres mesos per mar i terra. Aquesta proposta la van aceptar degut a la malaltia que sofria Tirant en eixe moment. La segona va ser que pagarien molts ducats per els presoners, el rei d'Índia, i el Gran Caramany. I l'altra era que casará la seua filla Carmesina amb el Soldà per pactar treva i lealtad entre ells, i que si asi ho feia li tornaria totes les terres que el Soldà li havie conquerit, i si tenien fills, el fill sería de la seua religio, i si era xiqueta, seria de la de Carmesina. L'emperador no va aceptar aquestes ultimes. I en aquest capitol també ocorren fets d'amor, com que casi l'Emperador i l'Emperadriu el descobreixen en la cambra de Carmesina. Ell, amb la seua sabata toca el lloc prohibit de la princesa, i eixa sabata, la va decorar amb diamants i se la va posar, encara que sols una de les dos sabates estaba decorada.

Açi cal resaltar, fins a on pot arribar l'amor de Tristany per Carmesina, lo de la sabata, m'ha impressionat.


Capitol XII. Els amors secrets.

Açi, trobem la aparició de Plaerdemavida i la Viuda Reposada, com a personatges de molta importancia. Encara que, Plaerdemavida actua de forma bona, i la Viuda de manera dolenta.

Plaerdemavida, planea un encontre de Tirant amb Carmesina. Encara que al principi Tirant no volia apareixer en la cambra de la princesa a mitja nit sense que ella saguera res, a la fi, acepta.
El encontre termina mal, quan Carmesina va pegar un crit! i la Viuda reposada, desperta a tots i Tirant te que anar-se per el terrat, i cau a terra i es trenca una cama.

Aquest capitol també es tant divertit com el del somni! m'agradat molt, es clar que tot menys que quan Tirant resulta ferit.


Capitol XIII. La maldat de la Viuda Reposada

La novela nos desvela l'amor de la Viuda Reposada per Tirant, i tot lo que pot fer per a que entre el i Carmesina no isquen bé les coses. Ella, a Carmesina li diu que ell esta enamorat d'ella, i a Tirant li diu que Carmesina esta enamorat de Lauseta, un esclau negre. Ell mai s'ho va creure, però ella va desconfiar un poc de Tirant. La Viuda quan va vore que Tirant no li feia cas, va preparar una trampa. Va demanar una mascara igual a la cara de Lauseta, i va dir a Plaerdemavida que se la posara per a fer riure a la princesa. En eixe moment Tirant estava observant desde un espill que reflectia tot el que pasava on elles estaven. La viuda li va dir a Plaerdemavida que agafara i fera com que estave conquistant a la princesa, i li besa, i se l'emporta a una habitació, aleshores, Tirant va creure que estaven junts, i va matar Lauseta.


Capitol XIV. El naufragi

A Tirant li tocaba partir, i ho va fer sense dir-li res a la Princesa. La princesa, al assabentar-se va manar rapid a Plaerdemavida per a que Tirant no s'enanara sense dir-li perque no s'havie acomiadat. Plaerdemavida li va explicar el teatre que van fer, i li va mostrar la disfressa que utilitizaren. Tirant volia cremar a La viuda! La mar es va ficar malament i Plaerdemavida no va poder tornar a terra. Tots creien que anaven a morir. Al final del llibre ens explica lo que passaría despres. Plaerdemavida és recollida per un vell moro, i Tirant despres de moltes adversitats, torna a l'imperi Grec, on es casará amb Carmesina i es convertira en el nou Emperador de l'imperi Grec.

En aquests dos ultims capitols poden observar lo roïnes que poner arribar a ser algunes persones per poder tindre lo que volem, crec que este capitol dona una lecció moral, de que tot allo que esta fet en maldat, acabe mal.

La conclusió del llibre, me ha agradat molt perque a combinat guerra amb amor, i histories molt belles d'escoltar i lleguir. Lo millor que ha passat a sigut que a la fi, Carmesina i Tirant acaben casats i junts.

Diari de lectura. Tirant lo blanc. 14/01/10

Capitol V. La deliberació del Consell dels moros

Els turcs desesperats pels seues derrotes per culpa de Tirant, van decidir que el rei d'Egipte fora qui matara a Tirant. El rei d'Egipte va acceptar la proposició, és mes tard li manaria una carta. Un criat del Soldà li diu a Tirant que vol fer-se cristià perque ell volie sense coaccions, i que ell l'informaria del que passava en el campament dels Turcs. Va reble el baptisme i li posaren de nom: Ciprer de Patern.



Capitol VI. El desafiament del rei d'Egipte

El rei d'Egipte li va escriure una carta a Tirant per a desafiar-lo a un combat, d'home a home, i li diu que li matara i li manara el seu cap a la seua senyora com a signe d'amor i valentia. Tirant li contesta la carta acceptant el va desafiar entre altres coses. El Duc de Macedònia li diu a Tirant que és un traïdor i que la batalla només els portara a la mort a tots.

Açi, en aquest dos capitols destaquen les cartes de batalles, molt interessants, i el caracter de Tirant, un valent caballer que per ell i per la desonra a Carmesina, accepta la batalla.


Capitol VII. La gran batalla

És va produir la gran batalla, on molts homes van morir, entre ells, el Duc de Macedònia, atravesat amb una llança. La batalla no va ixir com Tirant volia per culpa de Diafebus que va entrar en la batalla, i va impedir que Tirant acabara amb el Soldà, el Gran Turc i el Rei d'Egipte. Tirant durant la batalla demostra la seua humiltat, intel·ligència i sobretot valentia. També cal destacar la bassa organització que ha creat Tirant entre els seus soldats. El Soldà al veure les perdues va fer la retirada.


El capitol a estat bé, pero no m'agradat que haguera tants mort, encara que tenim que acceptar que les batalles son aixi, i s'esperen molts morts, pero lo millor es que Tirant continua greu, encara que ferit.


VIII. La celebració de la victòria

Tenien prisioner al rei d'Egipte, van cridar a Tirant per si el volia matar el amb les seues pròpies mans, però va dir que no mataria a ningú, i menys que estiguera nugat, llavors el Marques va agafar un ganivet i ho mate.

Tirant apesar del que habie fet Diafebus, li entrega el títol de Conestable i el comtat de Sant Àngel, perque ell sol vol ser reconegut com un bon Caballer.

Després de la celebració de la Victoria i de donar-li el títol al nou Conestable, ells amb Tirant es van reunir amb les seues amades per la nit, i Plaerdemavida, ho sent tot.


En aquest capitols, cal destacar la valentia de Tirant, que encara que Diafebus havia fet un mal acte, ell va donar els titols, demostrant que era un caballer bo, i que sols volia ser reconegut com es, un caballer com ningu.