Conte trobadoresc

Tot va començar, com un dia qualsevol, a finals del segle XII. Els dies transcorrien al palau de Guillem d'Innocenci, però algo estrany estabe pasant en la seua dona. Guillem d'Innocenci, era marit de Mariona de Cabestera. Era molt ric i posseïa moltes terres, però era un home molt zelós, dur, guerrer i competitiu. Mentrestant Mariona de Cabestera passava els seus dies escoltant les poesies que el trobador li escrivia per a ella, Joan Sant. Joan Sant era un trobador completament enamorat de Mariona, però per a ell era un amor impossible perquè ella estava casada amb el temut Guillem d'Innocenci, que persuposat no sàvia res del que estava ocorrent entre el trovador i la seua dona. Els primers mesos només eren poesies dirigides cap a Mariona de Cabestera, però un dia Mariona va canviar.

Va succeir, una nit, en la festa que havia organitzat Guillem d'Innocenci, amb els comtes pròxims. Mentres sopaven, Guillem va començar una conversació en què acabe humiliant la seua dona en la taula on tots escoltaven. No content amb l'ocorregut, en veure Mariona plorar va seguir amb el que va començar. Quan Mariona va pujar a l'habitació per a calmar el seu plor,les paraules del seu marit li van fer prendre una gran decisió que no s'havia decidit a prendre. Entregaria tot l'amor que tènia guardat cap a Joan Sant, del que estava enamorada completament però mai se l'havia demostrat, per por al seu marit i a ser descoberta.
Mentres el seu marit continuava atenent als seus invitats, ella va ixir al balcó, on nit si nit no, es trobava amb Joan Sant perquè el li recitara les seues precioses poesies, aqueix dia no tocava visita, però de sobte apareixia el seu trobador. A ella, que encara no havia parat de plorar, se li va posar un somriure que no va poder evitar. Des del seu jardí posterior, Joan Sant es preparava per a recitar els seus versos però ella li va interrompre. Li va dir que desitjava el seu cos, els seus besos, que no aguantava més al seu feroç marit, desitjava escapar-se a terres llunyanes on pogueren viure el seu apassionat romanç, sense que foren trobats mai pel seu marit. Joan, no podia creure les paraules de Mariona, però l'accepte sense pensar-se'l dues vegades, ja que el, havia entregat la seua vida a ella, i no li importava arriscar-la per ella, si com a recompensa obtenia el seu amor tan desitjat. Van planejar la seua fuga a poqueta nit següent, anirien per camins que només Joan Sant coneixia, per a no ser descoberts, i agafarien rumb a terres llunyanes. No sabien que acabaven de cometre el major error de la seua vida, pactar-ho tot davant d'aqueixes parets pertanyents a Guillem d'Innocenci. El seu major xafarder, era Ferran, el seu jardiner, que era el que espiava a la seua dona constantment, menys a les nits quan es ficava en el seu habitació, però en passar l'altercat en el sopar, Guillem ho va enviar sense saber el que anava a sentir. Mentres Joan des del Jardí i Mariona des del seu balcó ho pactaven tot, el darrere de les seues plantes del seu jardí que tant coneixia, s'estava preparant per a donar-li la gran informació a Guillem, el que l'obsequiaria amb unes quantes terres a Aragó. El marit furiós en assabentar-se, no va perdre la calma perquè volia venjar-se com a millor sàvia, la mort.Acabe d'atendre als seus invitats i va acudir al seu habitació. Es va comportar con ho fa normalment, per això Mariona, no sospite res. A l'alba, Mariona va eixir pel balcó baix, veient que el seu marit seguira dormit, però no sàvia que estava massa despert. En trobar-se Joan Sant i Mariona de Cabestera, nerviosos van intentar anar el mes ràpid que pogueren per a poder allunyar-se el mes prompte possible d'allí. Prompte les seues il·lusions es van convertir en patiments en veure els dos a cinc dels hòmens de Guillem, i darrere d'ells, Guillem d'Innocenci. El va agafar a Joan fort a traïció quan es decidia a clavar-li la seua espasa per darrere, Joan es va girá i va aconseguir apartar-ho, Guillem furiós en veure córrer als dos, va començar a córrer darrere d'ells, però va poder agafar primer Mariona. Quan la va agafar, ple d'ira li clau l'espasa en el cor, creant la seua mort en l'acte. Joan Sant, sense poder reaccionar s'abalance contra Guillem, però els 5 guàrdies s'acostaven. Li va aconseguir llevar l'espasa i es la clau a Guillem en el coll. El sense saber que fer es quede al costat del cos de la seua amada, mirant-la difunta en el sòl, l'únic que se li ocorria per a demostrar-li la seua ultima mostra d'amor, era morir junt amb ella, Joan Sant es clau la seua espasa en el cor, i va morir junt amb Mariona de Cabestera.

El jardiner traïdor, fuig amb tot l'or de Guillem a terres llunyanes. El poble no podia creure el que va ocorrer.