Conte trobadoresc

Tot va començar, com un dia qualsevol, a finals del segle XII. Els dies transcorrien al palau de Guillem d'Innocenci, però algo estrany estabe pasant en la seua dona. Guillem d'Innocenci, era marit de Mariona de Cabestera. Era molt ric i posseïa moltes terres, però era un home molt zelós, dur, guerrer i competitiu. Mentrestant Mariona de Cabestera passava els seus dies escoltant les poesies que el trobador li escrivia per a ella, Joan Sant. Joan Sant era un trobador completament enamorat de Mariona, però per a ell era un amor impossible perquè ella estava casada amb el temut Guillem d'Innocenci, que persuposat no sàvia res del que estava ocorrent entre el trovador i la seua dona. Els primers mesos només eren poesies dirigides cap a Mariona de Cabestera, però un dia Mariona va canviar.

Va succeir, una nit, en la festa que havia organitzat Guillem d'Innocenci, amb els comtes pròxims. Mentres sopaven, Guillem va començar una conversació en què acabe humiliant la seua dona en la taula on tots escoltaven. No content amb l'ocorregut, en veure Mariona plorar va seguir amb el que va començar. Quan Mariona va pujar a l'habitació per a calmar el seu plor,les paraules del seu marit li van fer prendre una gran decisió que no s'havia decidit a prendre. Entregaria tot l'amor que tènia guardat cap a Joan Sant, del que estava enamorada completament però mai se l'havia demostrat, per por al seu marit i a ser descoberta.
Mentres el seu marit continuava atenent als seus invitats, ella va ixir al balcó, on nit si nit no, es trobava amb Joan Sant perquè el li recitara les seues precioses poesies, aqueix dia no tocava visita, però de sobte apareixia el seu trobador. A ella, que encara no havia parat de plorar, se li va posar un somriure que no va poder evitar. Des del seu jardí posterior, Joan Sant es preparava per a recitar els seus versos però ella li va interrompre. Li va dir que desitjava el seu cos, els seus besos, que no aguantava més al seu feroç marit, desitjava escapar-se a terres llunyanes on pogueren viure el seu apassionat romanç, sense que foren trobats mai pel seu marit. Joan, no podia creure les paraules de Mariona, però l'accepte sense pensar-se'l dues vegades, ja que el, havia entregat la seua vida a ella, i no li importava arriscar-la per ella, si com a recompensa obtenia el seu amor tan desitjat. Van planejar la seua fuga a poqueta nit següent, anirien per camins que només Joan Sant coneixia, per a no ser descoberts, i agafarien rumb a terres llunyanes. No sabien que acabaven de cometre el major error de la seua vida, pactar-ho tot davant d'aqueixes parets pertanyents a Guillem d'Innocenci. El seu major xafarder, era Ferran, el seu jardiner, que era el que espiava a la seua dona constantment, menys a les nits quan es ficava en el seu habitació, però en passar l'altercat en el sopar, Guillem ho va enviar sense saber el que anava a sentir. Mentres Joan des del Jardí i Mariona des del seu balcó ho pactaven tot, el darrere de les seues plantes del seu jardí que tant coneixia, s'estava preparant per a donar-li la gran informació a Guillem, el que l'obsequiaria amb unes quantes terres a Aragó. El marit furiós en assabentar-se, no va perdre la calma perquè volia venjar-se com a millor sàvia, la mort.Acabe d'atendre als seus invitats i va acudir al seu habitació. Es va comportar con ho fa normalment, per això Mariona, no sospite res. A l'alba, Mariona va eixir pel balcó baix, veient que el seu marit seguira dormit, però no sàvia que estava massa despert. En trobar-se Joan Sant i Mariona de Cabestera, nerviosos van intentar anar el mes ràpid que pogueren per a poder allunyar-se el mes prompte possible d'allí. Prompte les seues il·lusions es van convertir en patiments en veure els dos a cinc dels hòmens de Guillem, i darrere d'ells, Guillem d'Innocenci. El va agafar a Joan fort a traïció quan es decidia a clavar-li la seua espasa per darrere, Joan es va girá i va aconseguir apartar-ho, Guillem furiós en veure córrer als dos, va començar a córrer darrere d'ells, però va poder agafar primer Mariona. Quan la va agafar, ple d'ira li clau l'espasa en el cor, creant la seua mort en l'acte. Joan Sant, sense poder reaccionar s'abalance contra Guillem, però els 5 guàrdies s'acostaven. Li va aconseguir llevar l'espasa i es la clau a Guillem en el coll. El sense saber que fer es quede al costat del cos de la seua amada, mirant-la difunta en el sòl, l'únic que se li ocorria per a demostrar-li la seua ultima mostra d'amor, era morir junt amb ella, Joan Sant es clau la seua espasa en el cor, i va morir junt amb Mariona de Cabestera.

El jardiner traïdor, fuig amb tot l'or de Guillem a terres llunyanes. El poble no podia creure el que va ocorrer.

Text expositiu sobre les trobairitz

Les trobairitz van ser poetes occitanes del segle XII. Les trobairitz eren dones que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana

Tots sabem que la influència de les dones en l’edat mitjana era mínim, ja que normalment no ocupaven cap espai important dins de la societat.. Per això a les dones que aparèixen formant part de algun “camp” majoritariament format per homes cal destacar-les, aquelles poetes que van trencar la frontera i van començar a crear els seus poemes.

A l'edat mitjana es desenvolupa a l'interior dels castells una cultura de música, poesia i joc que esdevé especialment rica a Occitània. Si tenim en compte els testimonis que s'han pogut recuperar, aquell territori destacà, al segle XII, per un bon nombre de trobadors que, com en altres indrets, feien composicions poeticomusicals en què l'amor era, gairebé sempre, el tema central. La història, però, ha oblidat un bon nombre de poetesses occitanes d'aquell segle, que eren conegudes com a trobairitz, i que han deixat poesies amoroses —sovint dedicades als seus amants— que sorprenen pel seu realisme i les referències directes a l'amor carnal.

Al segle XII s'escrivien tractats d'amor i els trobadors i les trobairitz cantaven l'amor cortès. L'amor cortès, nascut als castells occitans al segle XII, expressa una relació totalment nova entre l'home i la dona. En contrast amb l'ambient brutal de les guerres feudals neix un entorn cultural de música, poesia i jocs que s'havia anat forjant a l'interior dels castells per influència de les dones.Es van suavitzar els costums sexuals de manera que l'home va admetre la possibilitat d'un interval entre el desig i la satisfacció, interval en què s'inclou el plaer dels sentiments, és a dir, l'amor cortès. L'amor cortès neix en un ambient aristocràtic i va lligat a una mentalitat de classe. La majoria de trobadors eren membres de la noblesa, així com les dames i cavallers a qui canten. De totes maneres, per mimetisme, altres grups socials van tendir a imitar els costums de la classe dominant. La dona cantada i estimada pel poeta cortès és una dona noble, casada amb un senyor noble. El fet, però, que sigui casada no atura l'amant i per això l'amor cortès és normalment un amor adúlter sota aparença d'amor platònic.
Les trobairitz, per la seva banda, també canten als cavallers i trobadors, no pas als seus marits. L'amor no era molt freqüent entre els matrimonis nobles ja que els casaments es feien per interessos polítics o militars de les dues famílies. Els sentiments no comptaven en les unions feudals, de manera que sovint l'amor s'expressava fora del matrimoni. L'amor cortès ha de ser gratuït i lliure, i aquestes condicions no es donaven normalment en el matrimoni noble, per tant l'amor veritable no podia existir sinó fora de les normes socials. Si la parella accepta aquest amor neix entre ells una complicitat perfecta. L'amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar al seu marit.

Què és l'amor?

L'amor per a mí és un sentiment molt difícil d'explicar. Quan t'enamores, vius feliç perquè és el sentiment mes bonic, però quan tens un gran desamor, costa molt superar-ho i mereix mes la pena no enamorar-se. Crec que hi ha mes temps vivint en desamor que en amor, però això passa perquè verdaderament no has trobat a la teua mitja taronja i estas patint innecessàriament. Recomane a tot el món, si está enamorat, i se sent bé al costat de la seua parella, no la deixe escapar per res del món, perquè no sap quan podrà tornar a trobar el seu amor verdader. Hi ha moltes formes de manifestar l'amor, com per exemple un somriure, un bes, una carícia, unes paraules... identifica bé aquestes senyals!

Teoria triangular de l'amor La teoria triangular de l'amor, desenvolupada per Robert Sternberg, classifica l'amor en les relacions interpersonals en tres escales diferents: intimitat, passió i compromís. Intimitat representa la comunicació oberta,la confiança en la parella, la comprensió i la felicitats d'estar junts. La component passional inclou la passió sexual, la satisfacció de l'autoestima i la capacitat de relacionar-se. I, finalment, el compromís es divideix en dos: a curt termini que és el reconeixer que s'estima a una persona, i a llarg termini que és la determinació de mantenir aquest amor. Segons aquesta teoria, qualsevol amor pot ser explicat com una combinació d'aquests tres elements. Les relacions basades només en un d'ells tenen menys possibilitats de perdurar que les basades en dos o més.

Combinacions d'intimitat, passió i compromís

Agradar	intimitat
Atracció o desig		passió
Amor buit			compromís
Amor romàntic	intimitat	passió
Amor d'amic	intimitat		compromís
Amor irracional (idili)		passió	compromís
Amor complert	intimitat	passió	compromís

El pes de cada component va variant durant el transcurs d'una relació adulta.

Cuantes coses ens portará l'amor...