domingo, 17 de enero de 2010

Diari de lectura. Tirant lo blanc. 17/01/10

Capitol IX. El somni de Plaerdemavida

Plaerdemavida, va escoltar tot el que va ocorrer la nit anterior, i s'ho conta a Estefania i a la Princesa com si ho haguera somniat. Aquest capitol també conta la partida de Tirant cap a el Castell del senyor de Malveí

Aquest capitol es molt divertit, sobretot per com ho conta tot Plaerdemavida, es molt interessant veure també la cara romantica i erotica dels personatges.


Capitol X. La lluita de les naus

Tirant va fer pensar als seus enemics que tenien més naus i cavalles que ells, pero enrealitat tienen menys de la meitat que el enemic. Amb nomenades estrategies es va fer amb varies naus del rei de la sobirana Índia i amb les del Gran Caramany, i també amb ells mateixos, els va agafar com a prisioners. El rei de la sobirana Índia, perque no agafaren a la seua filla i a les doncelles que venien amb ell, les va llançar al mar.

Tirant va sofrir greu ferides, i va ser ates en la cort de l'Emperador.

En aquest capitol, Tirant va demostrar la seua estrategia i inteligencia, i també el poder que ha anat adquirint en la novel·la i la confiança dels seus caballers. També cal destacar, la manera com va actuar Tirant amb el mariner, no li va llevar la vida encara que li haguera dit coses roïnes.


Capitol XI. La treva

El Soldà, al vore que Tirant era mol fort i temible, va enviar els ambaixadors a parlar amb L'Emperador i el Capità Tirant. Els va manar, per a hacerles 3 propostes. La primera era una treva de tres mesos per mar i terra. Aquesta proposta la van aceptar degut a la malaltia que sofria Tirant en eixe moment. La segona va ser que pagarien molts ducats per els presoners, el rei d'Índia, i el Gran Caramany. I l'altra era que casará la seua filla Carmesina amb el Soldà per pactar treva i lealtad entre ells, i que si asi ho feia li tornaria totes les terres que el Soldà li havie conquerit, i si tenien fills, el fill sería de la seua religio, i si era xiqueta, seria de la de Carmesina. L'emperador no va aceptar aquestes ultimes. I en aquest capitol també ocorren fets d'amor, com que casi l'Emperador i l'Emperadriu el descobreixen en la cambra de Carmesina. Ell, amb la seua sabata toca el lloc prohibit de la princesa, i eixa sabata, la va decorar amb diamants i se la va posar, encara que sols una de les dos sabates estaba decorada.

Açi cal resaltar, fins a on pot arribar l'amor de Tristany per Carmesina, lo de la sabata, m'ha impressionat.


Capitol XII. Els amors secrets.

Açi, trobem la aparició de Plaerdemavida i la Viuda Reposada, com a personatges de molta importancia. Encara que, Plaerdemavida actua de forma bona, i la Viuda de manera dolenta.

Plaerdemavida, planea un encontre de Tirant amb Carmesina. Encara que al principi Tirant no volia apareixer en la cambra de la princesa a mitja nit sense que ella saguera res, a la fi, acepta.
El encontre termina mal, quan Carmesina va pegar un crit! i la Viuda reposada, desperta a tots i Tirant te que anar-se per el terrat, i cau a terra i es trenca una cama.

Aquest capitol també es tant divertit com el del somni! m'agradat molt, es clar que tot menys que quan Tirant resulta ferit.


Capitol XIII. La maldat de la Viuda Reposada

La novela nos desvela l'amor de la Viuda Reposada per Tirant, i tot lo que pot fer per a que entre el i Carmesina no isquen bé les coses. Ella, a Carmesina li diu que ell esta enamorat d'ella, i a Tirant li diu que Carmesina esta enamorat de Lauseta, un esclau negre. Ell mai s'ho va creure, però ella va desconfiar un poc de Tirant. La Viuda quan va vore que Tirant no li feia cas, va preparar una trampa. Va demanar una mascara igual a la cara de Lauseta, i va dir a Plaerdemavida que se la posara per a fer riure a la princesa. En eixe moment Tirant estava observant desde un espill que reflectia tot el que pasava on elles estaven. La viuda li va dir a Plaerdemavida que agafara i fera com que estave conquistant a la princesa, i li besa, i se l'emporta a una habitació, aleshores, Tirant va creure que estaven junts, i va matar Lauseta.


Capitol XIV. El naufragi

A Tirant li tocaba partir, i ho va fer sense dir-li res a la Princesa. La princesa, al assabentar-se va manar rapid a Plaerdemavida per a que Tirant no s'enanara sense dir-li perque no s'havie acomiadat. Plaerdemavida li va explicar el teatre que van fer, i li va mostrar la disfressa que utilitizaren. Tirant volia cremar a La viuda! La mar es va ficar malament i Plaerdemavida no va poder tornar a terra. Tots creien que anaven a morir. Al final del llibre ens explica lo que passaría despres. Plaerdemavida és recollida per un vell moro, i Tirant despres de moltes adversitats, torna a l'imperi Grec, on es casará amb Carmesina i es convertira en el nou Emperador de l'imperi Grec.

En aquests dos ultims capitols poden observar lo roïnes que poner arribar a ser algunes persones per poder tindre lo que volem, crec que este capitol dona una lecció moral, de que tot allo que esta fet en maldat, acabe mal.

La conclusió del llibre, me ha agradat molt perque a combinat guerra amb amor, i histories molt belles d'escoltar i lleguir. Lo millor que ha passat a sigut que a la fi, Carmesina i Tirant acaben casats i junts.

jueves, 14 de enero de 2010

Diari de lectura. Tirant lo blanc. 14/01/10

Capitol V. La deliberació del Consell dels moros

Els turcs desesperats pels seues derrotes per culpa de Tirant, van decidir que el rei d'Egipte fora qui matara a Tirant. El rei d'Egipte va acceptar la proposició, és mes tard li manaria una carta. Un criat del Soldà li diu a Tirant que vol fer-se cristià perque ell volie sense coaccions, i que ell l'informaria del que passava en el campament dels Turcs. Va reble el baptisme i li posaren de nom: Ciprer de Patern.



Capitol VI. El desafiament del rei d'Egipte

El rei d'Egipte li va escriure una carta a Tirant per a desafiar-lo a un combat, d'home a home, i li diu que li matara i li manara el seu cap a la seua senyora com a signe d'amor i valentia. Tirant li contesta la carta acceptant el va desafiar entre altres coses. El Duc de Macedònia li diu a Tirant que és un traïdor i que la batalla només els portara a la mort a tots.

Açi, en aquest dos capitols destaquen les cartes de batalles, molt interessants, i el caracter de Tirant, un valent caballer que per ell i per la desonra a Carmesina, accepta la batalla.


Capitol VII. La gran batalla

És va produir la gran batalla, on molts homes van morir, entre ells, el Duc de Macedònia, atravesat amb una llança. La batalla no va ixir com Tirant volia per culpa de Diafebus que va entrar en la batalla, i va impedir que Tirant acabara amb el Soldà, el Gran Turc i el Rei d'Egipte. Tirant durant la batalla demostra la seua humiltat, intel·ligència i sobretot valentia. També cal destacar la bassa organització que ha creat Tirant entre els seus soldats. El Soldà al veure les perdues va fer la retirada.


El capitol a estat bé, pero no m'agradat que haguera tants mort, encara que tenim que acceptar que les batalles son aixi, i s'esperen molts morts, pero lo millor es que Tirant continua greu, encara que ferit.


VIII. La celebració de la victòria

Tenien prisioner al rei d'Egipte, van cridar a Tirant per si el volia matar el amb les seues pròpies mans, però va dir que no mataria a ningú, i menys que estiguera nugat, llavors el Marques va agafar un ganivet i ho mate.

Tirant apesar del que habie fet Diafebus, li entrega el títol de Conestable i el comtat de Sant Àngel, perque ell sol vol ser reconegut com un bon Caballer.

Després de la celebració de la Victoria i de donar-li el títol al nou Conestable, ells amb Tirant es van reunir amb les seues amades per la nit, i Plaerdemavida, ho sent tot.


En aquest capitols, cal destacar la valentia de Tirant, que encara que Diafebus havia fet un mal acte, ell va donar els titols, demostrant que era un caballer bo, i que sols volia ser reconegut com es, un caballer com ningu.



lunes, 11 de enero de 2010

Diari de lectura. Tirant lo blanc. 10/01/10


Capitol I. Tirant s'enamora de Carmesina

El capitule comença narrant que, El rei, rep una carta de l'emperador de Constantinoble, demanant, suplicant que porfavor els manara a Tirant lo Blanc a la seua terra per a ajudar-los a combatre els que havien envaït la seua terra, Soldà i el Gran Turc. Tirant sense pensar-se'l dues vegades accepta i es dirigix a la terra de l'emperador, Constantinoble. Quan arribe allí li van tractar molt bé i va ser molt ben rebut. En arribar ho rep l'emperador i el li demana anar a veure la seua família. Elles estan en una habitació totalment fosca a causa del dol que tenien, perquè hi havia mort el seu fill, i també germà d'elles. Tirant lo Blanc en veure a Carmesina, s'enamora d'ella a l'instant.

Capitol II. La declaració amorosa de Tirant

Tirant es troba molt be en palau però prompte haurà de partir. El cada dia estava mes enamorat de la princesa ( fins i tot sent la germana menuda, la seua germana Estefania li va decir el càrrec a ella i va pasar a ser princesa) i no podia deixar de pensar en ella. Açò per a la princesa no va passar desapercebut i ho cite en palau. Ella li va donar uns consells sobre la batalla i el Duc de Macedònia, l'home que mate el seu germà. Al dia següent Tirant, torna al palau amb un espillet molt bell. Es declare a Carmesina. Li va dir que l'estava enamorat d'aquella que es reflectia en l'espill. El li va demanar discreccióperò ella no pot evitar comptar-se'l a la Viuda i a Estefania, la viuda li diu que no s'enamore del perquè és un simple cavaller, i per això perdria l'honor però Estefania la consola i li dóna ànims.

Capitol III. El setge de la ciutat

Tirant va haver d'anar-se'n de palau l'abans pensat. Un dia arribe un ambaixador a palau el que els avís que el poble veí havia sigut envaït pels turcs. Tirant va decidir que no calia perdre mes temps i que partirien en sis dies. L'emperador li va donar una carta per al Duc de Macedònia. Mes vesprada el parle amb la princesa, a qui li va demanar la camisa que portava posada, per a tindre un record d'ella.

Capitol IV. L'alliberament de la ciutat

Tirant va eixir cap a Pelidàs. Quan van arribar Tirant, va ser a veure i a espiar al ban enemic sense que es donaren compte. El va veure a quatre espies, i va manar a uns caballers, perquè els portaren i obtindrien recompenses. Ells ho van aconseguir i el els va donar la seua recompensa, un poc més d'ella i els invite a sopar. Els caballers van pensar que era un capità molt bo. Tirant avisa al Duc que pot saquejar la seua antiga ciutat si ho desitja, així ho fa encara que no li respon amb simpatia. Al dia següent Tirant el va convidar a menjar, però el rebuig molt fredament. Un altre dia, Tirant arribe a Miralpeix, on informe tots els habitants de les seues normes i qui les incomplira seriosa condemnat a mort. Aquells a què capture, li van demanar que no els matara i l'accepte, va ser un gest molt bo per a un cavaller.


Els primers dos capítols tracten sobre l'amor, i els capituls dos i tres tracten sobre la guerra. Personalment m'han agradat molt més els dos primers capítols que tracten sobre l'amor, em pareix una història d'amor preciosa, i els altres dos també són molt interessants.